Regalar un llibre...
Entrar a una llibreria, com saps, és sempre una aventura, obrir una caixa de sorpreses, iniciar una fantàstica excursió que no sabem que ens depararà.
De referèndums i democràcies
Ja veus, company, avui faig una advertència prèvia: aquesta nota que escric és fruit del disgust, d’un profund malestar. T’ho contaré.
La pell de la ciutat
«Se cogen puntos a las medias», deia un cartellet, fet a mà, penjat als vidres de l’antiga merceria des cap de cantó.
Burgesos o nou rics...?
Durant molt de temps el qualificatiu de burgès, ha tingut – té encara - una connotació negativa, quasi insultant. Cap persona volia passar com a burgès.
La senyora dels lavabos...
He sortit indignat i trist, cabrejat inclús. El lavabo públic estava fet una autèntica pena. Sense sabó, sense paper, banyat en terra... En el fons, amic meu, seguim ben igual.
El gran funeral frustrat...
Del cop va sentir com un tremolor a les mans, una ofegant sensació de mareig. El diari va caure obert per la pàgina que llegia.
La memòria és un bolero
Penso que l'estiu és un bon temps per a la música. Per a la música suau, aquella bona música que sempre fa companyia. Nits estelades i breus. Vacances i festes de poble. Petites orquestres que sonen a la plaça.
Mirar, mirar i no veure...
Ell em mirava fixament. És una mirada com displicent, arrogant. M’agradaria, amic meu, poder-te-la descriure.
La gran mentida...! (i 2)
La passada setmana deixàvem als pobres africans amorrats a la frontera sud de l’opulència. Recordes...? Idò, em va venir a la memòria la història del ric Epuló.
La gran mentida...! (1)
Sí, amic meu, com cada any quan arriben aquestes dates m’entren ganes de fugir, d’amagar-me. Sento un immens empegueïment.
La sofisticació de l'estafa...!
Tot, absolutament tot, s’ha sofisticat, company. Res escapa ja a les normes i dictàmens de la més estricta sofisticació...
Preguntes sense resposta...?
La vida és, possiblement, un immens interrogant. Preguntes i respostes. Anar i venir de conceptes, idees, preocupacions i il·lusions...
Llibres sense llegir...
Ja, Espanya ja té nou Rei. Amb tota la pompa i solemnitat, Felip VI ha jurat la Constitució. Esperem que, com a mínim...
El dit més petit
Mai, mai del món aprendrem a valorar la importància de les coses més petites i minúscules, aquelles que, en principi...
Pàtries i patriotes...
Ho reconec. Possiblement sigui un defecte de fàbrica. Un problema genètic que, me tem jo, no té cura, cap tractament.
La claca
Diries que pareixia un delinqüent. Sí, tal com t’ho dic, jo i els que, com jo mateix, feien ben igual. Havíem d’esperar als jardinets
Música i tos en Re major...
Sí, amic meu, record encara aquell extraordinari concert que oferia, en una esplèndida nit d’estiu, un dels més grans flautistes del món.
El dia mundial del cretí...
Sí, amic meu, és cert que aquests dies de primavera el sol fa una llum més daurada que mai. Una llum neta, com acabada d’estrenar i que, de tan amable, diries que té música.
Som o no som...?
Sempre va bé deixar passar uns dies. Deixar que el temps atenuï un poc la primera reacció. És millor, més prudent permetre que un cert distanciament et doni una més neta visió dels fets.
Elogi de la fragilitat
Un cel blau intens veu passar muts i barrocs nuvolats que venen de nord. Les àgils oronelles, que enguany arriben un poc més tard...
Calaixos
Ja t’havia dit, company, que feia temps que cercava una llibreta petita, una humil llibreta de paper quadriculat i cantells blaus, on tenia anotades unes coses que m’interessaven i, també alguns telèfons i adreces.
Flors que duren dos dies
Ni tan sols va poder saludar, com acostumen els actors quan l'obra s'acaba. El teló va caure tan ràpid, de manera tan contundent que ni saludar, ni rebre els possibles aplaudiments dels espectadors. Funció acabada, diran.
L'anunci impossible
Imagin que encara avui, com antany, pares i avis expliquen als més petits de la casa histories i rondalles. Així mantenen viu el món de la fabulació.
Passat imperfecte...
La vida, com saps, és un constant anar i venir. Riure i plorar. Somiar i treballar. Patir i xalar. Verbs. El que no és present és part del passat o simple esperança de futur.
Don Antonio
El seu somriure té un poc de forçat i un molt de tímid. Ell mira a la càmera amb certa curiositat. Per uns moments, diries, l’han tret dels seus pensaments.
Paraules
Mai, mai del món arribaràs a saber-ho, no lluitis, és un misteri insondable». Mentre pausadament deia aquestes paraules, la llar de foc consumia llenya del bosc vesí
Els brots verds que no broten...
T’haig de confessar, company, que he fracassat de manera estrepitosa. Sense remei...
Anuncis per paraules
Imagin, bon amic, que has vist la nova secció de «Es Diari»: una pàgina d’anuncis per paraules, de petits anuncis domèstics que són gratuïts entre particulars. És tot un encert i una fantàstica caixa de sorpreses.
Analfabets involuntaris...?
Avui, amic meu, te contaré unes breus històries que esper serveixin d’exemple del que vull exposar. Històries tan minúscules com vulguis, però reals. Autèntiques i vives. Totes són d’enguany.
La negra pau de les sargantanes
T’aixeques ben de jornet. Encara és fosc. Comencen els gestos habituals, els quasi mecànics moviments de cada dia
Llarg temps d'hivern
Amb el palmell de la mà dibuixes sobre el vidre entelat, com si fos un ull de bou, una petita circumferència.
Cotorres, papagais...
I lloros, i també els periquitos i, diuen que els corbs, arriben a rallar, això sí, sense saber mai el que diuen. No importa...
Rentar-se les mans
Imagin que recordes el fet, sembla que provadament històric, d’aquell Ponç Pilatus, prefecte de Roma a Judea, qui, ja condemnat Jesús...
Autoritats mudes i cegues...
Quan el dia torna petit i arriba el fred, sembla que la natura s'adorm. Molts dels arbres de manera puntual i periòdica perden les seves fulles.
- Detenida madre e hija por agresión y daños a otra mujer en un bar de Ciutadella
- Un excursionista belga aparece muerto en el Camí de Cavalls
- Ciutadella abrirá a las visitas el túnel de la Guerra Civil que conecta la Catedral con la Plaça Nova
- Que vecinos de Punta Prima estén tan sorprendidos porque la única iluminación...
- Joan Pons Torres (PP): «Menorca no se puede parar porque un señor se ha ido a Sri Lanka»