Imagin que encara avui, com antany, pares i avis expliquen als més petits de la casa histories i rondalles. Així mantenen viu el món de la fabulació. Un territori prodigiós on tot és possible. Espai de somnis on viuen i conviuen personatges únics, insospitats. Reis i rics opulents passegen amb criades trapasseres i dracs encantats. Llops que rallen i ocells de tots colors, carrosses i carabasses, en Pere de sa favera i asets que caguen dinerets... fades i ogres coincideixen amb bruixes, nans i mags. Tot un continent, un univers de faules, d'il·lusions, de misteris i on quasi sempre, ja veus, són els bons, els justos i els nets de cor, aquells que triomfen i s'enduen a la princesa.
Seria una autèntica meravella el poder viure, i avui més que mai, en aquesta pàtria, tendra, surrealista i amable com la dels contes i llegendes. Un contrast brutal amb aquest temps tan inhòspit i desesperançat que ens ha tocat viure i que alguns pateixen molt, molt durament.
No creus amic que seria fantàstic poder aixecar el vol i habitar en un altra dimensió, en una realitat distinta a la d'ara mateix...? Viure en una societat on la utopia fos llei, a una comunitat més amable, més justa, manco crispada i egoista, més culta, més feliç... Idò, mira, jo sí que ho crec i com que somiar, de moment, diuen, encara no costa doblers, somiaré i compartiré amb els meus improbables i amables lectors – gràcies per haver arribat fins aquí... -, compartiré deia, una rondalla fantàstica que he descobert: «L'anunci impossible» i imaginar, creure, que un dia utòpic no molt llunyà – complicat ho tenim, per ara – aquesta i altres rondalles i somnis seran pura realitat.
Idò, la rondalla comença d'aquesta manera:
«Açò vol dir que un bon dia, el diari més important de l'illa feliç publicà un gran anunci que deia així:
Empresa Menorquina cerca bons treballadors. No importa ni el sexe, ni l'edat. Volem, sobre tot, persones amables que vulguin participar en un projecte en el que podran sentir-se totalment realitzats. Han de saber somriure i ser francs. Arribarem a un acord sobre horaris i responsabilitats. No voldríem mai que la feina els privés de la vida de família i dels amics. Donarem més valor al bon caràcter i a la seva capacitat de relació humana que a imponents i formidables diplomes i certificats. Ens encantaria comptar amb persones imaginatives i optimistes. Cerquem candidats que tinguin aficions – les que siguin – i als que agradi badar davant la mar o anar a cercar esclatasangs i caragols. Somiadors i poetes seran singularment considerats. Els grans lectors i els amants de la bona música tindran també un tracte especial. Es valoraran particularment els coneixements culinaris, botànics, idiomàtics, mecànics, esportius o cinematogràfics, de pesca amb volantí, de balls de saló o de cria de canaris. Volem gent amb ganes de passar-ho molt bé. Prometem que els que vinguin a fer feina cantaran a la dutxa cada matí – o n'hauran d'aprendre –, perquè esperaran que s'acabi el punyeter i avorrit cap de setmana, ansiosos de que, a la fi, arribi el dilluns per tornar a la feina. No discutirem mai el salari. Cadascú percebrà puntualment el sou que cregui que mereix. Els beneficis seran compartits honestament. Abstenir-se els simplement curiosos, els estufats, els mal lletats, intemperants i sectaris, els pobres d'esperit i aquells que mai no dubten de res, els envejosos i, sobre tot, els indiferents, els monàrquics, els especuladors i els amargats.
I que va succeir...? Conten que l'empresa anunciadora mai, mai, no va rebre cap proposta. Ni una sola. El habitants de l'illa - i les autoritats també -, creien, segons deien al bar de la plaça, que l'anunci havia estat publicat per un boig o, pitjor encara, per un grup d'amics que havien fet llarg amb el fantàstic gin de Menorca. Molts també, havien mirat que aquell no fos, i ja no ho era, el dia d'enganar...
I van continuar, molts anys, recordant les autèntiques rondalles de s'àvia. I qui no ho cregui que ho vagi a cercar.»
Aquesta, amic meu, en el fons, és una rondalla trista. Exageradament, perillosament, hermosa. Pertany, ai, al territori quimèric dels somnis. Com quasi tot.
