Sí, amic meu, com cada any quan arriben aquestes dates m'entren ganes de fugir, d'amagar-me. Sento un immens empegueïment. Jo no m'ho veig però sento com els colors del rubor intens em pugen a la cara. Assisteixo al penós i repetit espectacle de les contractacions de futbolistes per a la pròxima temporada.
Un ball increïble de milions. Xifres astronòmiques de doblers – i penso que no sempre justificades - passen de mà en mà, o de mà en butxaca, davant d'una societat que, majoritàriament, o no diu res o xala un munt sí és el seu equip aquell qui ha pogut contractar al més car de tots. Una desmesurada i opulenta verbena.
Els governs de molts dels països d'Europa, d'aquest anomenat primer món, estan preocupats, diuen, per les enormes corrents migratòries de gent desesperada que aspira a compartir la nostra vida, vida que creuen del tot meravellosa. Els hem enganat sense pietat. Espanya també. Els hem emmirallat amb una façana de mil atractius colors. Han arribat a pensar que la primavera ens dura tot l'any: que som feliços. S'ho han cregut amb tal intensitat que s'arrapen amb les ungles a la fatídica barrera metàl·lica que separa brutalment els dos continents. Pobres enganats que són capaços de morir amagats als baixos d'un camió o ofegats en un mar per on mal naveguen petites i precàries embarcacions caramulles de gent angoixada que aspira a viure dignament.
Un país que pot invertir milions comprant jugadors de futbol -el Barça tot sol: 380 milions en cinc anys- , és per força, pensen ells, una terra prodigiosa. Som ciutadans que no s'espanten gens de que es contractin, a preu d'or, jugadors que envelen un mos a l'adversari. Sí, amic meu, noltros els hem enganat. Llegeixis el diaris, miris els informatius de la televisió d'aquests dies, tots rallen de milionàries compres i vendes de futbolistes. Un país que es pot permetre aquest luxe, és, de ben segur, un país que té resoltes les seves necessitats més elementals, pensen aquests pobres i crèduls somiadors.
Mira la televisió, sigui pública o privada, la mateixa que ells poden veure i entendràs els motiu d'aquesta ànsia incontenible per viure com ells pensen que aquí vivim tots. Una televisió, que ells imaginen ingènuament que marca el pols de la nostra societat. Televisions que igual organitzen concursos de cuiners que programes que glorifiquen, fins a fregar una patètica exageració, rosades històries d'amors i desamors, d'anades i vingudes, de petits i ridículs personatgets. País on els polítics quasi sempre somriuen, on el seu Rei, caça elefants i presideix, carregat de medalles, vistoses desfilades militars, on reines, princeses i infantones, baraten d'elegant vestit dos o tres cops cada dia... xauxa, pura xauxa.
Miren ells les nostres teles i veuen com bisbes i capellans de pontifical, beneeixen amb gran solemnitat nous aeroports -als que, ells no ho saben, no arribarà cap avió-, o altres obres públiques d'escassa utilitat. Una societat que, ja tot resolt, aspirava a organitzar uns nous i fantàstics jocs olímpics. Un país opulent que manté un inútil Senat o permet que petites comunitats autònomes -de dubtosa i complicada justificació- comptin amb televisions pròpies que no serveixen més que per mostrar les grandeses dels líders locals de torn. Un luxe inútil.
Recorda, amic meu, que just a quaranta quilòmetres d'un port important i en perfecte funcionament, se n'ha construït un de nou i caríssim, per no veure plorar a un alcalde i que prop d'aquest flamant port, s'ha fet també un exagerat i costosíssim desviament de la carretera general, que en un curt tram de túnel, rics que som, té les llums enceses nit i dia...
Viaje menos y vea el Nodo -que era el noticiari oficial d'aquell temps- diuen que deia Franco a un ministre seu. Això és el que fan els pobres africans que just a dues passes d'aquest món feliç que s'imaginen, vulguin també participar d'aquesta quimera.
Prest tornarà l'espectacular circ del futbol i ells, mesquins, seguiran frissant per arribar a un país que els ha mentit sense pietat.
Amb el que els hem mostrat és lògic i entenedor que vulguin venir. No trobes...?
