La vida és, possiblement, un immens interrogant. Preguntes i respostes. Anar i venir de conceptes, idees, preocupacions i il·lusions... tot caramull de preguntes. En aquest constant preguntar i cercar respostes se'ns passa el temps, es consumeix la vida. Viure, possiblement, és l'espai, el parèntesi, que existeix entre dues grans preguntes.
El títol d'un llibre de Jorge Wagensberg, em va xocar molt: «Si la natura és la resposta, ¿quina era la pregunta?». En demanar i demanar-te a tu mateix, ocupes una bona quantitat del temps disponible. Resulta però, amic meu, que vols saber i entendre, què és la pròpia vida, què és l'atzar, en que consisteix i com funciona això que en diuen viure. Saber, per exemple, el motiu pel que és tan important estimar i que t'estimin. Endevinar quins són els límits reals de la teva fragilitat. Descobrir quina hauria de ser la teva relació amb la natura... pensa tu idò, la quantitat de coses que demanen resposta.
Una fet és clar: no tothom se fa preguntes. No tothom vol saber. Primer s'ha de fer una personal i humil declaració d'ignorància. Solament els ignorants fan preguntes. Els altres, els afortunats que ja ho saben tot – o que s'ho pensen –, no necessiten mai demanar res: tenen el privilegi immens de tenir sempre la resposta exacta a tota la complexa sèrie de qüestions i misteris que conformen l'existència. Són savis de naixement, creuen ells. Ser savi oficial és, imagin, professió avorrida, per això somriuen poc.
Saber-ho tot és mala cosa: moriran sense experimentar l'emoció de la sorpresa, la màgia del que és imprevist. El món dels saberuts no té cap racó dedicat al somni, a la sort, a la capritxosa casualitat. Aquest savis són com a convidats de pedra del gran espectacle del món. Els savis oficials però, tenen un càstig greu: no entraran mai al paradís dels qui no sabem res i en el que cada dia es pot descobrir i aprendre noves coses, noves emocions, que cada setmana podem, si volem, plantejar-nos nous reptes, obrir noves portes. Ells no, ells ja estan, mesquinets, de tornada.
Fa calor i no voldria escalfar més l'ambient però faré, si m'ho permeten, algunes preguntes, preguntes fàcils, senzilles, infantils possiblement, i esperaré amb delit la resposta que pugui rebre d'algun d'aquests doctes i erudits ciutadans que, per una meravellosa combinació de neurones, ho saben tot de tot.
Quin és el motiu pel que el primer viatge oficial dels nous Reis, hagi estat al Vaticà...? No havíem quedat que el nostre era un país no confessional...? Perquè no, una primera visita als nostres vesins portuguesos...? Seguim ben igual: espasa i mantellina.
Si es concedeix ara l'aforament a la reina Sofia, d'haver-ho pensat abans i posats a fer manganyes, es podia haver concedit també al senyor Bárcenas i de carambola al senyor Millet.
Què vol dir realment turisme sostenible, sostenible per a qui...?
Amb molta freqüència sentim rallar de màquines intel·ligents. Com pot ser que l'homu, que mai ho serà del tot, creï coses que el superen...?
No és curiós el que en plena crisi econòmica la majoria dels bancs d'aquesta terra, segueixin donant beneficis considerables...?
El poderós Banc d'Espanya, ¿mai va detectar el que passaria amb entitats financeres que estaven sota la seva estricta supervisió...?
A un munt d'establiments figura, ben visible, un cartellet en el que s'indica que els sucs de taronja són naturals. No sabia jo que existissin també tarongers artificials.
És prou lògic el que el seleccionador espanyol de futbol tingui un salari de tres milions i mig de dòlars cada any...? Ep, i ni d'enfora és dels més cars.
Perquè a l'aeroport de Palma, no és possible menjar un simple «bocata» de sobrassada...? No demanaré, per si les mosques, si al de Menorca passaria el mateix amb un de carn-i-xua o de cuixot...
Si ningú no ha tornat per a contar-ho, quan qualcú es mor perquè en diuen que ha passat a millor vida...?
Saps el motiu pel qual després de qualsevol legítima manifestació de protesta el mobiliari urbà hagi de quedar fet una merda...?
Amb qui punyeta, me deman, es devia emparellar el dolent de Caín...?
La darrera: trobes que qualcú ens dirà coses...?
