T'aixeques ben de jornet. Encara és fosc. Comencen els gestos habituals, els quasi mecànics moviments de cada dia. És com una dansa sense música. La dutxa que et torna a la terra dels desperts, la ràdio fluixeta que anuncia que plou molt enfora d'aquí i que els polítics avui tampoc arribaran a cap acord. A la cuina i mentre prens el suc, sents la queixa d'un al.lot petit que no vol anar a l'escola. La vesina de dalt, ja aclarida, marca amb els seus talons el ritme ràpid dels qui fan tard a la feina. Un dia normal, diríem.
Semblava normal. Just vestit reculls el MENORCA que el repartidor ha deixat per davall la porta. Dret i mentre te poses l'abric, dones una primera ullada. Un gran titular: «Puertos recibe cinco propuestas para dar un uso hotelero a tres faros». Tremolor de cames immediata. Llegida ja com cal aquesta notícia, aquell tremolor inicial puja de nivell. Responsables de l'Autoritat Portuària de Balears informen que s'han rebut propostes per part d'inversors privats amb la finalitat d'explotar comercialment els fars de Favàritx, Punta Nati i de l'Illa de l'Aire. Fotuda: de nou tornarem a escoltar el conegut argument de que es tracta d'espais que s'han de posar en valor.
Paraules i conceptes ja coneguts per la gent de tant repetits amb insistència en el llenguatge polític i que, amic meu, m'escarrufen la pell: turisme sostenible, per exemple, o centre d'interpretació, turisme de qualitat o també la més habitual i coneguda del posar en valor. Mira que hi pens tot el que puc – que tampoc és molt – i no arrib mai a trobar el que volen dir, ni el què me volen dir ni de què me volen convèncer. La perversitat humana, l'ambició, també arriben fins a contaminar el llenguatge. Per exemple, me deman jo: quan asseguren que volen un creixement sostenible, mai expliquen sostenible per a qui. Mai he sabut que significa aquest anhelat i tan esperat turisme de qualitat, encara que m'imagin, som un mal pensat, que simplement i purament vol dir turisme ric, turisme d'alt poder adquisitiu. La qualitat de la butxaca, no el de la persona.
Tornem però a l'anunci fet per l'Autoritat Portuària. Diuen que la proposta rebuda per a l'Illa de l'Aire, no especifica encara l'ús que proposen i que, per tant, l'ens portuari està a l'espera de poder analitzar el projecte. En què quedam: hi ha o no hi ha proposta...? Com es pot admetre una proposta que no conté cap projecte...? Aquestes i altres preguntes sobre aquest assumpte que d'una manera directa afecta a Menorca, sembla queden aparcades per ara ja que la gran operació de les possibles prospeccions petrolíferes a la mar que ens envolta, tenen el galliner polític esvalotat. No tenen temps.
Crec sincerament que el que anuncia l'Autoritat Portuària és una mala notícia. Ni Menorca, ni el seu futur turístic necessiten en absolut sacrificar un espai privilegiat com aquest illot que a la porta d'Alcaufar i Punta Prima, vigila ferm i sòlid i lluminós de nits, el pas de tot tipus de mariners, des d'aquells qui naveguen en confortables i moderns creuers, passant pels correus, dels qui presumeixen de iot, o els més modests, nobles i autèntics, pescadors de llaüt. També passen per l'illa les aus que hi descansen. Els seus habitants més populars i apreciats son les conegudes sargantanes negres. Animalons petits, inquiets, que duen una vida plàcida entre les roques de l'illa, espai que comparteixen amb esvalotades gavines i una colònia de cagaires. El doctor Pérez Mellado, t'ho explicaria molt millor que jo. Aquest petit i simpàtic rèptil inofensiu, pot tenir el seu habitatge natural en perill. Posaran en valor, diuen, un espai sense pensar en la seva fragilitat, ni en els seus habitants,ni en el que tot això representa. Hem d'ocupar més territori, hem de sacrificar, depredar, més paisatge? El negoci és el negoci i, ja ho saps, el negoci no té cor. Ni cervell.
Avui de manera humil però ben convençuda vull aixecar la meva veu – elles no en tenen - en defensa de les negres i petites sargantanes de l'Aire. Elles, no compten, sembla. T'hi apuntes...?
