El temps passa implacable, ja saps. Res escapa. Dels humans ja no importa rallar-ne: acabam tots com a simples caricatures del que érem, cert, però, i no és cap consol, passa per tot. Per les ciutats també. Aquestes envelleixen però d'una manera diferent, més silenciosa, menys rotunda i perceptible, però igual. A les ciutats no se'ls arruga tant la pell però, pateixen canvis que poc a poc transformen la seva fesomia. Avui te'n diré una i que no té res a veure amb la política urbanística: el subtil i immutable canvi del comerç.
Estic segur de que recordes encara les anades a cercar la llet de cada dia. Lluentes lleteres d'alumini portaven a casa aquell producte fresc que calia bullir, que feia tels i nates. Ja no queda cap lleteria. La llet d'avui té vitamines i data de caducitat. Asèpsia i vaques desnatades. La majoria de forns tampoc no fan olor de llenya, no fan fum. El pa és car i flac. Ara tenim «pa artesà», diuen, però que no fan artesans .
Les grans i lluminoses superfícies comercials, plenes de músiques i escales automàtiques, veuen com la tradicional botigueta de sempre, posa un cartell a la porta, amb un avís: en venda/en lloguer. Molt modern i atractiu però les eficients caixeres dels magatzems mai no et rallaran del temps, ni dels al·lots, ni et donaran la recepta per fer un perol boníssim. Acabada una etapa del comerç.
Botigues de roba, mostradors plens de teixits acolorits, amb noms molt eufònics i coneguts. Els mateixos que trobes a totes les ciutats. El vell sastre o la modista de tota la vida, ja fa temps que fan badalls a ca seva esperant que una multinacional pagui un bona quantitat pel localet que tenien.
La ciutat segueix el seu camí però na Marga ja no ven diaris ni bolis, les bessones també han tancat la porta. La merceria de sempre ara ven sofisticats perfums o, i més trist encara: el vell cafè de les tertúlies i partides de truc, ha estat substituït per un comerç d'aparells electrònics i mòbils. Abans havia estat també un efímer videoclub. La vella sabateria s'ha convertit en un local amb nom nordamericà on pots menjar immensos plats de carn tapada de ketchup Aquests canvis són la mostra de la metamorfosi de la ciutat. Canvi imperceptible de moment, però que deixa marca. La ciutat barata sense fer renou. Tu pot ser que no ho reparis però l'avi teu ja no sabria avui on comprar un xivit.
Les ciutats són els escenaris on se representa la funció de la nostra vida. L'argument de l'obra és segurament el mateix de sempre però, l'escenografia és sempre canviant. Distinta. Ara, veuràs, apareixen botigues on provar uns iogurts sofisticats de boníssims sabors, però quasi impossible trobar tabac de pota.
Quan arriba el bon temps, la ciutat barata de color i d'olor. Turistes vinguts de fora ens visiten i passegen i miren. Creuran ells que sempre hem estat així, que som com érem. No repararan que la ciutat és un gran decorat amb una part de fictici, de provisional, que barata amb el temps. Ja no veuran, per exemple, com, acabat el dia, els vesins treien cadires al carrer i xerraven mentre aprofitaven la fresca de la nit i els al·lots llegien tebeos.
La ciutat, en silenci, com la serp, també muda de pell.
