D'entrada, voldria deixar ben aclaridet el meu respecte per tots – o quasi tots - els esports i els seus practicants. També hauria d'advertir que el futbol no compta entre els que jo més m'estimi. És un esport immensament popular i apreciat, cert. Persones he conegut que perdien el cap i les formes pel futbol. Un bon amic de casa: homu de gran cultura, professional destacat i discret, educat i sensible, es ficava al llit sense sopar i sense dir paraula a la família, si l'equip dels seus amors perdia el partit del diumenge. Passions i fidelitats. Histèries quasi religioses.
Ara s'ha acabat ja aquesta colossal verbena que és un campionat del món. Ja tothom és a casa. Tornada a la crua normalitat. Els pobres brasilers seguiran amb la seva vida de cada dia. Les televisions tornaran a les tertúlies i als concursos. Com abans d'aquest implacable i llarg diluvi futboler que hem sofert.
Aquest esport és ara, bàsicament, un gran circ, un desmesurat espectacle, un gegantí negoci, amb totes les grandeses i misèries del món dels doblers. Els valors, el noble afany de competir, el sentiment dels colors... han quedat ben oblidats al calaix de la memòria. Entre les pàgines de la història s'han perdut els orígens, els objectius d'aquest esport. Avui, el futbol en general, el de les categories superiors, és un simple i vulgar club d'inversors. La sort que tenen els amos és que encara quedin ingenus i apassionats seguidors que són els qui els faran més rics. Compren i venen – amb tot el que això comporta -, compren i venen jugadors com si fossin bens a la fira del poble.
Ja veus, amic meu, un esport convertit en un simple mercat de cames. Oferta i demanda. Els responsables de les societats propietàries dels clubs volen victòries importants ja que això representa un munt de beneficis. Gols i euros: és el lema. És igual que el bon jugador sigui del poble o de l'altre cap del món. Resultats, és l'únic objectiu.
Amb aquesta processó de jugadors, aquestes anades i vingudes, s'ha també produït una curiosa globalització: a un sol equip pot haver-hi jugadors de tres o quatre o cinc nacionalitats distintes. Molts d'aquests forans no arrelaran mai, no tenen cap interès pel país on juguen, no coneixen la seva cultura i tradicions, just un contracte milionari és el cordó umbilical que els unirà amb la terra on ara juguen. Has sentit mai, per exemple, cap paraula en català d'en Messi o una declaració en castellà del senyor Beckham... ? Ells són professionals de la pilota i poca cosa més.
De totes maneres, podria ser que haguéssim d'agrair el que xerrin poc. Escoltar a certs jugadors és un bon exercici per descobrir que ells, ben igual que certs polítics, són mestres en no dir res. No tenen res a dir i, ai, si ho diuen, ho diuen pobrament. Alguns, cometen faltes d'ortografia inclús quan rallen, deia un exagerat, o pitjor: no s'entén el que diuen. Tal vegada millor. L'altre dia a resultes de la lesió d'un jugador vaig sentir a un altre que deia: tiene rota una vertebra de la espalda. O un jugador nacional que en arribar a Brasil va amollar: venimos como hijos de la madre pàtria...!
Val més deixar idò, que els jugadors juguin bé, que facin gols, que siguin uns bons artistes d'aquest gran espectacle esportiu. Que no importa gens que diguin res i si han de dir cosa, que sigui amb les cames: jugant. No s'hauria de forçar mai la màquina i demanar coses impossibles. Els periodistes esportius, haurien de renunciar a entrevistar a certs jugadors. Seria un acte de compassió i de respecte cap al mateix entrevistat i al potencial lector. Descansarien a l'hora el propi entrevistat, el lector i, també, el periodista. S'hauria d'organitzar, tal vegada, una societat protectora de futbolistes. El seu lema: qui calla i juga ja ho ha dit tot.
Les més tristes vacuïtats, les més ridícules o inintel·ligibles afirmacions i opinions quedarien així pietosament amagades darrera de les seves habilitats esportives. Tots quedarien contents.
Un aclariment final: totes les bones excepcions que existeixin no farien més que confirmar la regla. No creus...?
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.