Resulta, company, que volia fer-te un regal. Un regal amb el que agrair la teva pacient amistat i, sobre tot, la bondadosa fidelitat llegint aquestes notes del meu, ja un poc llarg i feixuc, xerrar boig. Idò, després de no molt pensar, ja que sé de la teva passió per la lectura, vaig creure que un llibre seria l'obsequi més adequat.
Dit i fet. Entrar a una llibreria, com saps, és sempre una aventura, obrir una caixa de sorpreses, iniciar una fantàstica excursió que no sabem que ens depararà. Ells llibres, un caramull de llibres, ens esperen. El viatge comença donant una ullada al paisatge. Silenciosos i quiets, perfectament col·locats, com un pacífic exercit de paraules, els llibres intenten captar l'atenció del visitant. Estan dispostos a que els agafis, que els fullegis, que els acariciïs per uns instants i si no els vols, tampoc passa res, els pots tornar a deixar que mai rebràs cap queixa, ni un retret.
La relació amb els llibres és, en el fons, com la recerca de l'amor, no saps mai ni on, ni com, pot començar. Ells, sempre fidels, acollidors, pacients, acceptaran discretament entrar a ca teva i, si és necessari i amb la mateixa elegància, que els deixis passar una temporada a casa d'un amic o, abandonats per sempre, esperaran que un nou lector els rescati de l'oblit a una parada de llibres vells... Els llibres no es cansen mai, estan de guàrdia permanent, t'esperen sempre, sigui el dia que sigui, a l'hora que vulguis. No demanen res: just t'esperen amb els braços oberts, braços de paper plens de paraules i emocions. Són tan pacients que poden esperar temps infinit a que els obris, esperaran la seva oportunitat en escrupolós silenci.
Els llibres no entenen d'ofenses ni de maltractes: immutables saben quin és el seu paper i l'accepten just néixer. Ho aguanten tot, ho suporten tot. Sempre al teu costat sense cap pretensió. Són tan sòlids i ferms que tampoc no els importaria el servir per escalfar una bona foganya o guardar, si vols, aquella floreta, ara seca, que un dia vas collir. Han patit, pateixen, odis i terribles mostres de la més ignominiosa incultura però tampoc diuen res: ni una llàgrima. Tots els libres, o quasi tots, van al paradís.
Fa bon estar a la llibreria. No tinc idea del que compraré. Penso en els teus gusts literaris i recordo les teves i negres devocions. Cercar un bon llibre és sempre un repte, un noble esport que practic amb autèntic plaer. Un secret, amic meu: aquest és l'únic esport en el que sempre guany.
Com trobar un llibre, «el llibre», enmig d'aquest oceà de paper...? Ara, amb la dura competència se'ls ha ocorregut vestir-los amb unes guardes de colors, enfaixats amb missatges més tost ridículs. Recorden una desfilada de ben hermoses senyoretes aspirants a un d'aquells estrafolaris concursos de bellesa en el que s'exhibeixen remenant el cul. A la darrera visita, he quedat un poc espantat amb els missatges que ens volen fer arribar. Exemples: Una novela magistral, diuen d'un llibre signat per un tal Nic Pistolatto. El primer clásico del siglo XX, informa en lletres grosses la coberta de l'obra de Donna Tartt. La novela más vendida de todos los tiempos, és que l'ha escrit Sophie Hannah o, encara més contundent: Una obra maestra de una autora imprescindible, que sembla que ens ofereix una fantàstica Kate Atkinson. Anuncien curiosos miracles com el d'aquell llibre que segons asseguren, pobres òptics, és el único libro que se lee con el corazón.
Més: els premis. Diríes que avui ja tothom ha guanyat un premi literari. Als guanyadors dels tradicionals i seriosos Nadal, Sant Jordi, Octubre, Cervantes, Josep Pla o Anagrama ... podem afegir-hi també els qui han rebut, entre una inesgotable cataracta de noms, els premis Setenil, Galaxy, Villa de Colindres, el Tito Simón - imagin que res veure amb el senyor del gazpacho - el Ciudad de Mula, el Villa de Almoradí o el Casa de Gatos...uf! Màrqueting pur.
Ni cas de tota aquesta parafernàlia. No, no et diré el que he triat i així serà, esper, una bona sorpresa. Com tots els llibres.
