Quan el dia torna petit i arriba el fred, sembla que la natura s'adorm. Molts dels arbres de manera puntual i periòdica perden les seves fulles. Ells perden les fulles i jo, encara que de manera aleatòria perdo la fe i, el que és més greu, perdo l'esperança. Perdo la fe, amic meu, en les possibilitats d'arribar a construir, a ca nostra, un estat democràtic ferm, just, civilitzat i solidari. Veure el que passa i ens passa com a ciutadans és, en moltes ocasions, motiu suficient per obrir la caixa de la melancolia, on tenim estotjat el desencant, la desesperació o també, el que ens queda de ràbia.
De cap manera m'agradaria fer-te més feixuga i avorrida l'empinada i rigorosa costa d'aquest complicat gener però, tu ja ho saps, la realitat és molt caparruda i viu ben al marge del que somiem o del que voldríem. La realitat fa el seu camí de manera totalment insensible al que noltros utòpicament imaginem, al que entenem que seria ideal i del tot necessari per fer un mon més polit, més amable.
La crua realitat ens fa desconfiar del sistema de convivència que ens hem atorgat i que sembla, a vegades, que com un Titànic de paper flac, fa aigües i que és quasi impossible tapar els forats i ferides que el poden esfondrar. Tenim un immens aparell polític i burocràtic, milers de lleis i regles. Comptar amb autoritats democràtiques al servei de la comunitat, donant estricte, intel·ligent i puntual compliment a les lleis, és l'esquelet que ha de sustentar tot el projecte de convivència.
Si això no funciona com un rellotge, me tem que l'esfondrament de la nau està assegurat.
Avui, t'explicaré un cas que servirà d'exemple del que vull dir. Publicat a tota la premsa nacional i airejat per tota casta de ràdios i televisions: «El Palau de les Belles Arts de València, tanca per seguretat». Aquest era el titular de la notícia. Aquesta faraònica i absurda construcció serveix de teatre d'òpera i és obra del mediàtic i controvertit arquitecte Santiago Calatrava. Fins aquí res a dir: tot edifici pot presentar problemes i la seguretat de visitants o ocupants és essencial.
El cas és però que aquesta exagerada i pomposa falla arquitectònica, ha resultat una tremenda presa de pèl. Una pífia. Inaugurada l'any 2006, ha tingut problemes des de l'inici. El seu auditori, que compta amb 1.500 localitats té greus problemes d'aïllament acústic que provoca que arribin renous de l'exterior durant els concerts. A la primera representació d'una òpera van descobrir amb espant que hi havia 300 butaques cegues... Més: just a l'any de la seva inauguració -ara mig amaguen que va ser solemnement batiat com a Palau de les Arts Reina Sofia"- la seva plataforma escènica va patir una greu avaria i poc desprès, ja reparada aquesta, la pluja va causar una inundació deixant dos metres d'aigua al seu interior. La reparació va costar disset milions d'euros.
Ara s'ha hagut de tancar per la caiguda de fragments de la seva coberta i de la façana. Un autèntic nyap. Però amb tota aquesta cadena de desgràcies, el més greu, és que aquest edifici, pagat amb doblers públics, havia estat pressupostat en vuitanta-sis milions d'euros, en va acabar costant quatre-cents setanta-vuit milions. Això és: quasi quatre-cents milions més...!
La pregunta ara és directa i claríssima: on són i eren el Fiscal General de l'Estat i tota la legió de fiscals nacionals i autonòmics, que no han badat boca...? On eren el Tribunal de Cuentas i la Sindicatura de Comptes de València...? Més encara: on són i eren el Defensor del Pueblo d'Espanya i el Síndic de Greuges autonòmic, que no ha defensat la legítima dignitat dels contribuents que han estat robats indecorosament...?
Fets com aquests, per desgràcia prou freqüents, evidencien la inutilitat d'una part de les estructures de l'Estat. Estructures que paguem també entre tots i que, tantes vegades, just semblen practicar l'esport del silenci.
Una gravíssima estafa als ciutadans en temps de seriosa crisi econòmica mereix, crec, un correctiu exemplar. Me tem però, bon amic, que tot acabarà com les antigues òperes còmiques: músiques i discursets.
No ens farà cap gràcia.
