Sempre va bé deixar passar uns dies. Deixar que el temps atenuï un poc la primera reacció. És millor, més prudent permetre que un cert distanciament et doni una més neta visió dels fets. Els molt temperamentals i sanguinis s'equivoquen amb prou freqüència. Jo, amic meu, aquesta vegada ho fet així. Quan se tracta de les creences de les persones, s'ha d'anar amb peus de plom o amb ales d'angelet, per no ferir allò que no vols ferir.
Un matí d'esplèndida primavera a Menorca i també a Roma. No sé però, si a Roma senten, com noltros, el cant alegre i insistent dels tords negres. Allà possiblement es confondrien amb el negre sever de tantes sotanes i hàbits. Roma és una gran festa. Festa de colors, de campanes, cants i banderes. Roma mira avui cap a la Basílica de Sant Pere, aquest immens edifici paradigma de tota l'arquitectura del renaixement i del barroc. Les campanes de totes les esglésies i convents criden als fidels. L'Església Catòlica escenifica la solemne canonització de dos nous sants. Dos antics Papes, han estat considerats dignes de figurar en el gran quadre d'honor dels cristians apostòlics i romans.
Una immensa desfilada de gent cap a la gran Plaça de San Pere. Persones de tots colors. Cardenals - bé aquest van en cotxe - bisbes i arquebisbes, capellans, seminaristes i escolans. Monges, moltes monges - deia un entès que hi ha dos preguntes sense resposta: saber quantes ordres religioses femenenines existeixen i el que pensen els jesuïtes -, i fidels també de totes les races. La uniformitat de l'església ha estat sempre molt vistosa, fantàstica: porpres, vermells, morats i blancs, i blaus i grocs i negres també. Colors desmaiats i colors encesos. Tots, tots els colors del món. Sedes i llanes,cotons i fils, brodats. Caps coberts amb tota casta de capells: des del casc brillant i farcit de plomes de la Guàrdia Suïssa - petit exercit que, vestit de gala, sembla escapat d'una capsa de soldadets de plom-, fins a mitres i solideus, formen part d'aquest espectacle únic. Les formes, ja veus, també són part de la cultura.
Tornam a la plaça. Hi ha com una corrent elèctrica que manté la tensió. Sonen càntics. Els convidats especials arriben als llocs que tenen reservats. Protocol estricte. Siguin o no siguin creients. Arriben de tots els racons del món. Caps d'estat, ministres i ambaixadors. Sorpreses: el president - amo i senyor - de Zimbabwe, país on el 72% de la població viu en la pobresa, o el dictador colpista de la pobre Guinea, Teodoro Obiang, ocupen, sense cap vergonya, el seu lloc, entre els altres. Ningú posa mala cara.
Arriba també un senyor que camina un poc insegur, l'acompanya una dama vestida de blanc i amb mantellina. Molt elegants, molt somrients. Juan Carlos i Sofia. La pregunta és molt senzilla: no havíem quedat que Espanya era un país no confessional...? Com pot ser idò, que el cap de l'Estat d'aquest país no confessional assisteixi en nom dels ciutadans a un acte religiós, ep, sigui de la religió que sigui...? És que són creients, dirà qualcú. Idò, fantàstic: que vagin a Roma, com a creients, però de manera privada, com a simples fidels, pagant-se ells el viatge. No, no és lògic que els contribuents espanyols, paguem aquesta activitat, en la que participen a més tres ministres del govern, seguits de la corresponent processó d'adjunts, secretaris i subsecretaris. La diplomàcia és la diplomàcia - sempre respectable i aconsellable - i la fe és la fe. El que és públic i el que és estrictament privat, ben separadet. Un país civilitzat i culte, mai pot ser confessional, per respecte a la ciutadania i a les pròpies religions. Malament quan les dues coses se barregen. L'Església també ho hauria de tenir en compte. Un Estat democràtic, sòlid i modern no pot fer olor de sagristia.
Ningú no dirà res però aquesta presència a Roma, ben igual que el recent funeral d'Estat de Madrid, són accions netament, purament, anticonstitucionals perpetrades pel Cap del l'Estat i recolzades des del Govern. Ho vesteixin com ho vesteixin, no tenen cap justificació.
Per sort, amic meu, el nostre país, no és confessional, si ho arriba a ser...!
