Un cel blau intens veu passar muts i barrocs nuvolats que venen de nord. Les àgils oronelles, que enguany arriben un poc més tard, encara no deixen sentir els piulos aguts dels seus jocs. Ara és quan la primavera arriba al cim de la maduresa, just abans de que despunti la seva vocació d'estiu. La tarda llisca ja cap a ponent. La sentència és breu i entenedora: «no amaguis, no vulguis dissimular la teva fragilitat. És ben teva, és part de tu mateix. Tan sols els més covards, els pobres d'esperit i els estufats volen aparentar allò que no són. Joc inútil, estèril: tot se sap».
Llegit això tanques el llibre, somrius mirant com el sol se pon i tornes a omplir la copa de vi. Silenci amable. Té tota la raó del món. Tu i jo, amic meu, ho sabem molt bé: el figurar, l'aparentar, és avui un esport extensament practicat. Moltíssimes persones fan colossals esforços per fingir el que no són. El triomf social sembla que consisteix més en mantenir la pura façana que la solidesa interior. La simulació és sempre una feina esgotadora, avorrida i mal pagada. Creuen que enganen i en el fons saben que ningú s'ho creu. Tots, absolutament tots, despullats davant del mirall, sabem cruament qui i què som. No importa l'artifici, cap comèdia. El teló sempre acaba caient. Seria ridícul que els únics aplaudiments rebuts fossin els propis.
L'estúpida aparença és pràctica habitual i repetida i també un magnífic negoci. Pensa la dona poc atractiva i grassa que aquell caríssim maquillatge de nom suggestiu la convertirà en reina de la bellesa. Igual el pobre homu, sí aquell que sempre adopta un posat seriós i solemne, de gest untuós, pensa que el vestit de marca i la corbata de seda italiana, amagaran la seva notòria nimietat. Ell ho sap i pateix. L'aspecte, la cara pública, la pura fatxa, que diries tu, exigeix un fatigant i innoble esforç. Aquests pobres esclaus del que volen aparentar obliden aquell contundent: dime de que presumes i te diré de que careces.
Ho sabem molt bé: a les comunitats petites com la nostra, la simulació no solament resulta enganyosa: és penosa, esperpèntica. Tothom coneix tothom. Impossible dissimular. Poden arribar a presidir mil consells i juntes d'organismes, associacions o societats, sigui del que sigui, poden semblar ser uns doctes i prestigiosos experts, poden... tot és, infeliços comediants, una gran estafa, un fingiment que, tal vegada, els conforta, els anima inclús, però, en el fons, saben millor que ningú que tot és fum, vanitat de paper.
La realitat és sempre molt dura, justa, implacable, cruament honesta, inclement: no baratarà mai, encara que facin grans gests, ampul·loses accions, amollin preciosos discursos i perorates, l'objectiva veritat és rebel, indòcil, i no es deixa doblegar. El fingidor no arribarà, encara que vulgui, a convèncer-se a si mateix. I si s'agrada, si la seva aparença el fa content, la diagnosi és encara més greu: és un cap d'ase.
Un consell molt senzill: hem de fugir i de veres d'aquells que ens adulen, que ens aplaudeixen, escapar tot d'una d'aquells que ens regalen paners d'efusius elogis, dels qui ens exalcen i donen vibrants i amistosos toquets a l'espatlla, en el fons, ens estan posant a prova. Volen saber fins on arriba la nostra vanitat, com de gros i inflat és el nostre ego. Ells seran, no m'estranyaria gens, els nostres més despietats i ferotges detractors. Just els donem l'esquena. Ells també són fingidors temibles: simulen admiracions i lleialtats sense cap empegueïment. L'escriptor Fernando Aramburu demana: «existeix crítica més demolidora que l'elogi d'un imbècil...?» Idò, alerta.
La nostra fragilitat: els dubtes, les debilitats, el mostrar-nos com netament som, no impedirà mai que algú ens estimi, anhel màxim que tots, jo també, perseguim: que ens estimin de cor. No tinguem por de noltros mateixos. Si podem ressuscitar aquell al·lotet que érem, serem segur més serenament feliços. Cal recordar també que tothom té dret a ser flac, a no ser ningú, inclús.
Ara, quan el dia ja dorm, vull, amic meu, perquè em sembla just, donar-te les gràcies, per la teva fidel i insubornable sinceritat. Està, avui ho veig, plena d'afecte.
