Emili Pons i Carreras
Una nit de badalls (davant la tele)
T’ho diven tantes vegades, que al final piques. Per més que ja sabies que no tindria cap interès, arriba el moment en què penses allò de «potser m’equivoc»
Les eleccions de la vessa
Idò sembla que no hi ha cap foto nova. Es presenten els mateixos de...
Fronteres amb Catalunya?
Encara que jo fos tan simple com per creure’m els disbarats que s’escolten sobre Catalunya...
Els hotelers no poden pagar la llet
S’ha d’anar molt viu a l’hora de fer l’escandall. S’han de mirar els preus fins al darrer cèntim perquè surtin els nombres i el negoci no acabi com aquell de na Peix Frit.
Penjats per un referèndum
«Esta vez se solucionará todo sin necesidad de bombardear Barcelona». L’any 2011 el catedràtic Gregorio Peces-Barba, un dels pares de l’actual Constitució, va amollar aquesta guitza...
El senyor Aznar descobreix el món
El senyor Aznar, que sempre és allà, diu que denunciarà l’Agència Tributària...
Arriba un gran temporal
Els desgraciats que hem de fer feina tota la vida, si és que en tenim, i que mai hem pogut pensar en amagar doblers a l’estranger ni crear societats offshore, ni tenir targetes negres, ni cobrar sobres d’amagat, assistim perplexos als espectacles que darrerament mos ofereixen les notícies de la tele.
Què en queda, del senyor Rajoy?
No és que els resultats de les darreres eleccions espanyoles fossin impossibles de digerir. El problema no van ser els resultats sinó les conviccions que encara prevalen al país
N’hi ha que enyoren en Bauzá
Iqui diu en Bauzá (don José Ramon) podria dir en Matas (don Jaume), que si no vaig errat un dia van ser presidents de la comunitat autònoma aquesta.
L’Església és sàvia
L’Església catòlica és sàvia i sol trobar aquell punt d’equilibri entre els discursos que li demanen cultures tan diferents d’arreu del món.
No direm el nom de la Innominable
Les històries de Harry Potter van tenir en suspens tota una generació. Amb el mèrit afegit d’haver-la ensenyat a llegir i a xalar...
Políticament incorrecte
Ara que el país viu més tranquil, camí de la normalitat, me permetré la llicència de ser políticament incorrecte....
Una Pomada que no és gin amb llimonada
Enguany ploure, haurà plogut poc, encara que aquest dies sembla que la cosa s’anima, però en canvi mos ha caigut tot un diluvi de demagògia i populisme que ha anat trempant la corrupció i la podridura que aflorava per tot arreu.
Idò deu ser important, açò de l’idioma
Mira qui ho havia de dir que una cosa tan simple com aquestes...
Contra el no a les evidències
Ahora somos pacanyitos, però menyana cresseremos i conquistaremos la nostra llibertat...
Sa veia Rabisca
Deia en Joan Pons, l’escriptor, en aquestes pàgines, que «els menorquins fem el mateix que Marco Polo. Quan viatjam comparam tot el que veiem amb Menorca. Miram el món a través dels ulls de Menorca».
No està gens aclarit
Bon començament d'any, amb els dos governs que marquen la política...
- El caso de un restaurante de Maó: «No podemos servir cenas porque no hemos encontrado personal»
- El famoso actor que los vecinos de Es Canutells han visto en este velero de lujo
- Cinco heridos leves en un accidente en el polígono de Maó
- La calidad de los hoteles de Menorca se dispara y la oferta de tres estrellas se pierde
- Un niño de 8 años, en estado grave tras ahogarse en la piscina de Es Mercadal