Si no vaig errat, en aquest any fantàstic i ple de sorpreses que ara s'acaba, els pobres habitants del regne de Felip VI, capolats cada dia amb alguna notícia de telediari incomprensible per als mortals, hem tingut coneixement de tres rescats fabulosos, d'aquells que demanen uns bons padrins i una bona mamella.
Tres rescats de tants de doblers que, si el govern els hagués destinat als petits empresaris en aquests anys de crisi, potser ni crisi no hi hauria hagut. O, al manco, no hauria anat tanta gent al carrer i els sous no haurien davallat com ho han fet. O la caixa de les pensions no estaria tan magra.
El primer ja és conegut de tothom. El gran magatzem de gas que s'havia d'habilitar davall la mar enfront del Delta de l'Ebre. I que es va moure una mica més cap al sud per evitar les reticències de la Generalitat de Catalunya i poder gaudir de les mostres d'amor del president valencià Franciscu Camps.
Després d'uns quants retgirons dels habitants d'aquella costa, que anaven a terratrèmol diari (terramotu, en menorquí castís) i d'unes quantes comprovacions tècniques que no quadraven, l'obra es va haver d'aturar i finalment abandonar. Però els promotors ni van estar amb un ai al cor ni en perill d'haver d'anar a demanar menjar al Banc dels Aliments. Perquè el negoci que feien era tan fabulós que ja sabien d'entrada que, si anava malament, el govern espanyol els hi reemborsava la inversió. Grans empresaris i gran govern.
El segon cas també coeja de fa anys, però han aprofitat el 2016 per a la traca final. Són els més de 700 quilòmetres d'autopista privada de peatge que es van construir sobretot al voltant de Madrid i paral·lels a les autopistes gratuïtes que envolten aquella ciutat privilegiada dels déus. La decisió es devia prendre en un dia de ressaca o en què les comissions volaven com els estornells. Perquè els estudis eren tan flacs com els que recomanen el desdoblament de la general de Menorca, i el resultat ha estat que hi passen tan pocs cotxos que les empreses promotores han fet fallida.
Si voleu una anècdota que vaig viure en persona per motius laborals, quan les estaven fent vaig tenir ocasió de visitar les instal·lacions del peatge d'una d'elles, que ja estava a punt per estrenar. Però per arribar-hi vam haver de passar per un camí de terra enmig del desert perquè l'autopista encara no estava ni construïda. Mirau si tenien frissera per cobrar...
Però tampoc en aquest cas els promotors han tingut un atac d'ansietat ni res que se li assembli. Es menjaran els torrons de Nadal ben tranquils. Perquè, com ja estava previst, és el govern espanyol qui pagarà el disbarat que va ser construir aquestes autopistes. El ministre de la cosa sembla que estigui empegueït de dir quant mos costarà l'esguerro, i cada vegada que en ralla dóna una xifra diferent. Però ja sabem, compatriotes menorquins, que noltros també pagarem aquesta obra inútil que a qualcú li deu haver proporcionat un bon negoci.
El tercer cas és també una obra fabulosa, però per una vegada, necessària. També arrenca de fa uns quants anys, quan es va traslladar a la iniciativa privada la construcció del nou túnel del Pertús, entre la Catalunya espanyola i la Catalunya francesa, que travessa els Pirineus camí de França. És el camí que ja empren avui dia els trens d'alta velocitat (AVE) en la connexió entre la Península i Europa.
Però el pas de ferrocarrils de viatgers té poca rendibilitat i una infraestructura com aquesta, per poder-la amortitzar, ha de menester el pas de grans combois de mercaderies –que a Europa solen fer 8 o 9 quilòmetres de llargada. I no hi passen perquè el govern espanyol continua frenant el famós Corredor Ferroviari del Mediterrani, a pesar de les recomanacions de la Unió Europea i a pesar dels industrials de Múrcia, València, Balears i Catalunya. D'aquí molts anys potser sabrem els motius inconfessables d'aquesta tossuderia que s'estima més fer-nos pagar línies deficitàries d'AVE que invertir en fer competitiva la indústria.
El final d'aquesta tercera història, tampoc no és cap misteri. No hi ha emoció ni sorpresa final. El govern espanyol tornarà la inversió fallida del túnel del Pertús als promotors que el van construir. Cap perill, idò, per a aquesta pobra gent, que també s'haurà pogut menjar els torrons sense grans preocupacions pel seu futur.
I és que, si una cosa bona té el govern espanyol, és que amb ell sempre guanyen els que han de guanyar i ho paguen els que ho han de pagar. Que sempre som els mateixos. I una casualitat, en totes tres operacions apareix per enmig de la teranyina de bancs i empreses, el senyor Florentino Pérez. Els aficionats al futbol ja el coneixen. És famós perquè sempre li toca la rifa en els sortejos de les Champions i perquè la FIFA li sol perdonar els pecats. I ho és també, de famós, per la tribuna del seu estadi, punt de trobada de tanta gent que demostra un gran amor pel seu país.
