Segons sembla, les companyies elèctriques se'n surten prou bé. Viven a redossa d'un govern tan patriòtic que permet que l'energia a Espanya sigui més cara que a qualsevol altre país europeu. Els accionistes estan contents i els directius, amb el sou que cobren, encara més. Els bancs que han quedat, també estan contents. Sobretot Bankia, abans Caja de Madrid, tan amiga del govern que va rebre 24.000 milions d'euros per tornar a reviscolar del desfalc dels seus amics. Un regal així s'agraeix tota la vida, encara que et retirin la targeta de crèdit amb doblers en negre, que els babaus anomenen «black».
També estan molts contentes totes aquestes societats anònimes i persones físiques que s'han engreixat amb el temporal d'aquests darrers anys. Ho sap tothom, que ara a Espanya hi ha més milionaris que abans de la crisi i açò ha de ser un motiu d'orgull. I és que les coses han sortit tan bé, que el govern pot estarrufar les plomes com un gall dindi per anunciar que l'economia remunta i que el nombre d'aturats ja no arriba ben bé als quatre milions. En deven ser uns 3.999.999,99, com a les rebaixes.
Però ja se sap que l'alegria mai no és completa. Sempre que va bé, hi ha qualcú que vol fer la guitza. I ara qui ho intenta és aquest col·lectiu de les adesadores d'habitació d'hotel, que sembla que no tenguin altra ocupació que remugar. Elles, que haurien d'estar agraïdes al govern que vénguin tants de turistes i de tenir feina, s'exclamen del salari que cobren per habitació aclarida, ben neta i amb els llits allisats: 2 euros.
I és que gràcies a la reforma laboral d'aquest govern patriòtic que vol que tots els espanyols tenguin els mateixos drets, molts d'hotels han externalitzat les feines més rutinàries i les han posat a mans d'empreses expertes en xuclar la sang. No sé si a Menorca també, però seria qüestió de demanar-ho i, si és el cas, ja que és legal, començar a repartir cabeces d'alls senceres per protegir-nos dels vampirs.
Clar que no són només les adesadores qui es queixa. Encara hi ha més gent incapaç d'entendre l'esforç que ha fet el govern perquè augmenti el nombre de milionaris. Per exemple, tots aquests desagraïts que sempre havien cobrat un sou de misèria i que ara, gràcies a la temporalitat que ha fet possible la reforma laboral, cobren –segons dades oficials- només un 28 per cent més poc que abans.
O els reposadors dels grans supermercats, que fan una feina tan distreta com és anar reomplint de productes les prestatgeries i que poden guanyar uns 300 euros al mes. Que bé, els grans supermercats, que mos permeten comprar a preus acabats en 0,99 cèntims i fins i tot en diumenge! I que poca-soltes aquests empleats que es queixen sense tenir cap consideració per als altres quatre milions d'espanyols que cobren el mateix sou que ells, 300 euros, i no remenen tant. Al contrari, són feliços gràcies a les noves feines com teleoperador, repartidor de botigues d'internet o tantes altres, en què, per poc que treballis bonibé en la condició d'esclau, pots reunir aquesta fortuna cada mes.
I és que la gent mai no està contenta. Com es veu per tots aquests joves que, encara que ja tenguin pèl per tot allà on se'n sol tenir, gràcies a la recuperació de l'economia que proclama el govern continuen vivint a cals pares. La xifra és única a l'Europa occidental. Més del 80 per cent dels joves de 16 a 29 anys viven amb la família. Ho fan perquè s'hi viu molt bé, amb es pai i sa mai. Però ells, antisocials i ploraners com solen ser, fan veure que el problema és que no hi ha feina per als joves i que, si és que la troben, està tan mal pagada que no permet fer cap projecte de futur.
Aquesta és una cosa ben xistosa. Sembla que ara ja no n'hi hagi prou amb tenir feina. Com si els agradàs reviure el temps d'en primer, molta gent gemega amb l'excusa que, per més que fa feina, i diu que molta, no guanya prou per tenir una vida mínimament digna. Si fins i tot en trobes que treballen de dia i quan arriba la nit, en comptes de tenir una casa llogada o comprada, dormen al carrer!
Amb tant de desagraït i tanta lamentació infundada, no és estrany que hi hagi aquesta sensació que la gent es rebota contra el sistema. I que no hi ha manera de posar ordre. El mal és que ves a saber si, qualsevol dia, un caramull de gent d'aquesta decideix rebel·lar-se i ho envia tot a fer punyetes. I total, perquè diu que no en té prou amb 2 euros per habitació neta i amb els llits ben allisats. Què trobau?
