TW

La notícia de la suspensió temporal del Festival Pedra Viva, ens ha agafat a tots per sorpresa, després de més d’una dècada d’una programació per emmarcar. El mèrit de l’equip liderat per en Joan Taltavull ha estat majúscul, amb propostes memorables i eclèctiques que convidaven a diferents artistes de renom, però també, que obrien generosament la porta al talent local, amb una posada en escena sempre innovadora en format itinerant, que feien que cada Pedra Viva fos una descoberta permanent i alhora, molt inspiradora. És una llàstima, però comprenc molt bé que necessitin fer una aturada per deixar de banda l’exigència que suposa crear i reinventar-se cada temporada per poder reflexionar serenament cap a on volen projectar-se els pròxims anys.

Noticias relacionadas

El calendari de festivals de Menorca ha anat multiplicant-se i evolucionant els darrers temps, amb una oferta molt variada per a tots els gustos, que té el seu màxim exponent a l’estiu. Sembla que a Menorca tota cuca viu, però com deia Santiago Rusiñol, la processó és molt llarga i el ciri, curt. Hem assistit al naixement de projectes amb molta ambició i focs artificials al seu voltant, però que no han aconseguit consolidar-se. No deu ser tan fàcil com sembla. Aguantar temporada rere temporada, amb ajuts o sense ajuts, ja hem vist que no ho pot fer qualsevol. La constància avui dia no està valorada i precisament és una de les virtuts que menys sovinteja. Una vegada vaig llegir una frase molt al·legòrica que ho resumia: les revolucions són com les fugues de Bach. El primer compàs el sap tocar tot el món; el més difícil és tocar-les bé fins al final.