Pocs tenen una salut de ferro, estar sempre bo és impossible. És natural no estar gaire catòlic, no trobar-se bé, no estar fi, estar moll i amb la cara esblanqueïda.
Cadascú se’n tem dels seus mals, tens pèrdues de benestar doloroses per culpa de quedar clavat per una lumbàlgia, un ull de poll a la planta del peu, una picada d’un born o insecte, torticoli o el coll tort, carn esqueixada, una infecció per fongs dita peu d’atleta, un queixal corcat o flat, dolor al ventre que impedeix córrer.
Impacienta tenir la pell encetada o escaldada, una bua o un gra purulent. Les urticàries acostumen a produir picor i gratera, un urçol, un granet que surt a la parpella un flegmó, inflamació a la cara o el mal de cor, una sensació de defalliment.
Pots passar-ho malament si tens la llengua bruta a causa d’un trastorn digestiu, arran d’una passa de ventre o intestinal anar de cagarel·la i patir diarrea, tenir morenes a l’anus és dolorós i fa oi tenir cucs intestinals o el cuc solitari.
Les malalties respiratòries et deixen fet un fregall i els símptomes són emprenyatius: Estar ronco, mal de coll, febre de cavall, pit carregat, xiulets, secrecions abundants, mucositat, la massa de mocs espessa i els gargalls verdosos que tant costa desferrar.
Els anys hi són i tot són ais i uis. Mortifica patir mal d’ossos, artrosi o reuma, mal de ronyons, una trencadura o una hèrnia inguinal. Pots passar-les putes després d’una operació, sofrir un malé de Maria Santíssima si expulses pedres al ronyó i afectat de mal psíquic, pots estar trist o perdre es gambuix i l’enteniment.
I si arriba l’infortuni superarem fins i tot, el mal dolent, mal lleig, la malaltia que et menja. Les formes genuïnes menorquines d’anomenar les malalties es perden. Ajudaria a salvar-les que el personal sanitari tingués el requisit de conèixer-les.
