No, no heu llegit el títol a l’inrevés. Tornem a començar i esbrinem-ho: Des que tinc memòria sempre he sigut i m’he considerat Cristià, no dels devots fidels de complir amb la Santa Missa, però sí, almanco, una persona de Fe, tot i que d’aquelles estranyes persones que, des de la Fe, es qüestionen els mateixos dogmes d'aquesta, com el del sentit del Nadal, per exemple, una celebració de profundes arrels culturals, religioses i socials arreu del món. Des de sempre (primer error), es commemora el naixement de Jesús, però amb el temps ha involucionat per a incloure una sèrie de tradicions i costums que esdevenen en pèrdua d’identitat. L’exemple que no cal ni explicar és que en les darreres dècades aquesta festa es veu i es viu vinculada estretament a la societat de consum. Aquest fenomen distorsionador es manifesta en una acusada comercialització on les empreses promouen productes i serveis com a regals, decoracions i aliments típics (després hem de cremar el torró, incloguem els gimnasos). Les campanyes publicitàries comencen a aparèixer fins i tot abans del desembre aprofitant «l'esperit» festiu per incentivar el consum. Com veiem, res a veure amb la celebració Cristiana «original».
Els regals i el consumisme s'han convertit en element central de les celebracions nadalenques. Això porta que moltes persones sentin la pressió de comprar regals costosos o grans quantitats, més per complir amb les expectatives socials que per un desig propi. Absurd! I és que en aquesta societat del capital, Nadal, que representa una temporada clau per a moltes empreses, també pot generar desigualtats socials: La pressió per consumir pot generar sentiments de culpa o estrès en aquells que no poden permetre's participar en la mateixa mesura que la resta i dur-les al sentiment d'exclusió de les celebracions. Segur que les alternatives sostenibles són un bon contrapès envers aquesta enfilada devoradora. També ho seria la revaloració de la festa a fi de recuperar el significat original de Nadal, si entenem aquest com creure en els valors de la solidaritat, la família i la comunitat, en lloc d’omplir buits amb béns materials que, per cars que siguin, res no valen, puix estan mancats de sentit.
Abans de fer més espòiler i que em crucifiqueu, espereu, que ara ve el millor. Vaig a fer de Grinch i a «carregar-me» la festa del tot. Seguiu a l’altra banda? Entesos. Què celebrem? El naixement de Jesús. Resposta indiscutible... Indiscutible no! Jo la discutiré, algú ha de fer la feina bruta. Fiquem el dit dins la nafra, com Sant Tomàs: La data del naixement, junt amb la mort de Jesús (altre tema apassionant per un altre dia) és la data més significativa en la tradició Cristiana. Segons la dita tradició, es considera que Jesús va néixer a Betlem, a la Judea, durant el regnat d'Herodes el Gran (gran assassí, a part de constructor de temples), que governà des del 37 aC fins al 4 aC. Curiós... abans de Crist?! No obstant això, la data exacta del naixement de Jesús no es coneix amb certesa i no s'esmenta en cap dels quatre Evangelis canònics (ni en els apòcrifs). Així, pot ser, no estem celebrant la data del naixement del Fill de Déu: La celebració del naixement de Jesús el 25 de desembre obeeix que aquesta data s’establí en el segle IV, encara que existeixen teories que suggereixen també que va ser triada per coincidir amb festivitats paganes que celebraven el solstici d'hivern. A la Bíblia, Sant Mateu i Sant Lluc són les principals fonts que relaten el naixement de Jesús, descrivint l'anunci a Maria, el viatge a Betlem, el naixement en un pessebre i la visita dels pastors i dels mags. No obstant això, cada evangeli ofereix un relat amb distints detalls. Posem-n’hi, ja que hi som, més des d’aquí.
La data exacta del naixement no està documentada en els evangelis, i encara que se celebra el 25 de desembre, hi ha teories que suggereixen, quasi indiquen, que podia haver nascut en una altra època de l'any, principalment... a la primavera. Teories que es poden trobar fins i tot a certs relats bíblics i que alguns teòlegs i investigadors accentuen per indicar que el naixement més important de la història fou a la primavera. Senzill: En l'Evangeli de Lluc s'esmenta que hi havia pastors en el camp cuidant les ovelles la nit del naixement de Jesús. En el clima de la Judea, els pastors solien estar en els camps amb els seus ramats durant la primavera i l'estiu, però no durant l'hivern, quan les ovelles eren als corrals. Després ve allò del famós cens esmentat en l'Evangeli del mateix Lluc i que ha portat a especular sobre l'època de l'any: Si el cens es realitzà a la primavera, podria haver coincidit amb el naixement de Jesús. Però resulta que hi ha un fet molt lògic que fa trontollar els fonaments i fins i tot la clau de volta: El calendari jueu, anterior al nostre, apunta que el dia del naixement de Crist està relacionat amb festivitats pròpies de l’època, justament per primavera, com la Pasqua. Si m’hagués de jugar un euro amb Sant Pere quan li vegi les barbes, apostaria per la primera estació de Vivaldi.
Però totes aquestes teories són només especulatives i realment no hi ha un consens inapel·lable entre els investigadors seriosos. I com que l’absència d’evidència no és evidència de l’absència, acceptem que va passar, però que l’errada en la data té més a veure amb raons lògiques que no pas històriques. És a dir, que va ser un «regal» (de l’amic invisible diem ara). Si a més, li afegim una cosa amb tan poc sentit com fer regals per celebrar una festa que no és nostra de fa més de dos mil anys i que no celebrava el que ara celebrem, doncs què voleu que us digui, que de vegades sembla que no arribin els reis, sinó els camells.
Bon... el que sigui.
