En Zalo Pons Moll

De manera casual he sabut que fa uns pocs dies va morir en Zalo Pons Moll. Un home de teatre, personatge ell mateix de la seva vida, en part comèdia i en part drama. Vaig conèixer en Zalo arran de la Setmana de Teatre dels Països Catalans que vàrem organitzar a Ciutadella diria que ja fa cinquanta anys. Ell n’era el director, amb èxit, però que com a productor va deixar un forat considerable que ens va tocar corregir a la Segona Setmana, en un esforç col·lectiu molt polit. Ell ens feia a molts estimar el teatre des del seu histrionisme particular, també en els muntatges poètics amb un grup de ferits a la lluita antifranquista, i que vàrem exhibir a Sa Tanca de Sant Lluís i a Mannix. Qui se’n recorda ja de tot això. Amb na Mari, la seva dona tenien una botiga a Sa Contramurada, d’èxit durant molts anys, però caòtic en la seva dedicació com ho era envers del món que li agradava, que no era precisament el de botiguer, va acabar fent fallida. Del seu pas per la Delfin Serra el record actuant, després com a director a «Un baül groc per en Nofre Taylor», i finalment en el «Retaule del Flautista», del que ara no en rallaré, perquè si no se m’anirà la mà i no me bastarà l’espai que tant amablement el Diari m’ha deixat.