Guillem López Casasnovas23/07/24 4:00
TW

De manera casual he sabut que fa uns pocs dies va morir en Zalo Pons Moll. Un home de teatre, personatge ell mateix de la seva vida, en part comèdia i en part drama. Vaig conèixer en Zalo arran de la Setmana de Teatre dels Països Catalans que vàrem organitzar a Ciutadella diria que ja fa cinquanta anys. Ell n'era el director, amb èxit, però que com a productor va deixar un forat considerable que ens va tocar corregir a la Segona Setmana, en un esforç col·lectiu molt polit. Ell ens feia a molts estimar el teatre des del seu histrionisme particular, també en els muntatges poètics amb un grup de ferits a la lluita antifranquista, i que vàrem exhibir a Sa Tanca de Sant Lluís i a Mannix. Qui se'n recorda ja de tot això. Amb na Mari, la seva dona tenien una botiga a Sa Contramurada, d'èxit durant molts anys, però caòtic en la seva dedicació com ho era envers del món que li agradava, que no era precisament el de botiguer, va acabar fent fallida. Del seu pas per la Delfin Serra el record actuant, després com a director a «Un baül groc per en Nofre Taylor», i finalment en el «Retaule del Flautista», del que ara no en rallaré, perquè si no se m'anirà la mà i no me bastarà l'espai que tant amablement el Diari m'ha deixat.

Al final dels seus dies, d'una vida desordenada familiar i personalment, record anar-lo a veure al geriàtric de Maó.    Em quedarà a la memòria l'alegria que va tenir quan li vaig dir que als 25 anys de l'estrena del «Retaule» que ell va dirigir, la tornaríem a fer. Així va ser. Els darrers dies d'assaig l'anava a cercar de l'hospital perquè fos present a les proves, i encara ell suggeria amb entusiasme detalls de millora de l'obra. Per la memòria em queda també com en el dia de l'estrena al Teatre des Born, a la llotja principal, ell va aparèixer tot vestit de blanc, i amb un bastó, i com Antonio Gala, va saludar a tots els assistents i actors que el vàrem aplaudir.

Li devia jo l'alegria d'aquell dia, i ara aquesta nota escrita amb presses. Ell va conrear amb jo s'estima pel teatre, fet que m'ha dut fins i tot a l'actual presidència de la Fundació del Teatre Lliure de Barcelona, i a moltes hores de fruir de les arts escèniques a la meva vida.  Descansa en pau, Zalo!