David BaretMenorca29/03/24 4:00
TW

Quan l'amic Pedro Bagur, Pedro ‘es barber', em va cridar l'altre dia per avisar-me que la perruqueria Olympic de Maó tancava, no em va venir gaire de nou. Feia temps que notava alguna cosa estranya a l'ambient cada cop que hi anava a pelar-me, com si la il·lusió hagués fugit per la porta i només hi quedés la rutina de la feina. La majoria de persones som gossos de costums i per cobrir certes necessitats, tenim els nostres rituals. Jo m'havia acostumat tot d'una a que en Pedro em tallés els cabells, sobretot perquè compartíem l'afició per l'òpera i aquella amistat, em va obrir la porta a conèixer i passar a formar part dels Amics de s'Òpera. A més, va ser una de les primeres persones que vaig poder entrevistar pel diari i vam anar cultivant una relació que encara mantenim.

Noticias relacionadas
David Baret

La hivernada

Más noticias relacionadas

La bona notícia que també em va transmetre en aquella trucada és que les seves mans i les seves tisores, continuarien a partir d'aquest mes d'abril a Cas Gomilas. Em va confirmar que sabent que s'havia quedat sense feina, l'havien cridat tot d'una per oferir-li un lloc. Vaig alegrar-me per ell perquè jo sempre li deia que podia estar tranquil amb l'ofici de perruquer ja que a les llistes de professions amenaçades per la intel·ligència artificial, la seva no apareixia. Les barberies de tota la vida conserven aquella pàtina on sembla que no hi passi el temps, com era el cas d'Olympic. Les vitrines amb el Floid, les fulles d'afaitar en remull, un munt de pintes i tisores, la premsa del dia, un parell de còmics que mai caduquen i aquell silenci només trencat pel xiuxiueig entre client i perruquer, com si estiguéssim en un confessionari, mentre anem comprovant el pas inexorables dels anys davant el mirall.