La doble condemna del para-sol

És una pena, comenta. El primer instint és demonitzar els turistes depredadors que, a més d'eixugar pous i paciències locals, condemnen centenars de para-sols aptes. Però aviat comprenc que el visitant no tenia alternativa, que el para-sol és un element bàsic que ni es lloga ni es plega dins la maleta, que no té sentit ni espai a un pis urbà de 80 metres quadrats. Per açò venen, per fer coses diferents, disteses, ràpides, vacances d'un sol ús.

L'agradós operari me'n brinda un. L'accept per reforçar la dotació domèstica i per reduir l'impacte d'aquest malbaratament.

Noticias relacionadas

El kit de l’estiu

Más noticias relacionadas

També demostra consciència per la reutilització una senyora elegant, de castellà peninsular, que en arribar me sorprèn interessant-se per un dels meus residus. Una ronyosa cadireta de llenya. Li agrada restaurar mobles (moda molt jet set) i persisteix en la seva idea malgrat ser informada que el moble, article suec low cost, no té cap encant.

La senyora deixa deixalles pròpies, en carrega altres i regressa a la seva, presumiblement pels indicis que desprèn, luxosa segona residència estival, una casa que (imagín) ha comprat sense estar empadronada a Menorca, contribuint així a un encariment de l'habitatge local que potser pateix l'operari de recollida.

Despatx la darrera joguina descolorida i torn mentre pens que hauríem ja d'assumir que no existeix l'anhelat turisme perfecte, aquell de senyores riques, amables amb el medi, en quantitat suficient però no excessiva, que ens visitin i gastin cada estiu en llargues estades però sense tenir casa pròpia i que, a més, els interessi reaprofitar para-sols.