David Baret
David Baret

Periodista

Xubec

Heidi ...

TW

Ni «Chernobyl», ni «Juego de Tronos» ni «House of Cards». Aquestes darreres setmanes m'he estat mirant una nova versió completa de la sèrie «Heidi» a través del canal Netflix amb la meva filla. Les tendres i simpàtiques històries de la nena orfe que porten a viure als Alps suïssos amb el seu avi, però aquesta vegada explicades a través d'uns dibuixos animats fets en 3D amb una nova melodia i repartits en 39 capítols.

Noticias relacionadas

La veritat és que quan tornes a veure una sèrie de la teva infància però ho fas amb ulls d'adult, t'apareixen un munt de detalls que no n'havien estat mai presents al teu subconscient i que en el cas de la Heidi, anaven plens de missatges positius per l'educació dels infants, a banda d'entreteniment i emocions. Al·lusions al valor de l'amistat, a l'esforç per assolir els teus objectius a la vida, a l'estima pels grans, al respecte o el perdó i d'altra banda, retrats de personatges molt ben definits que il·lustren l'enveja, la cobdícia o la rancúnia, entre d'altres.

Sincerament pensava que empassar-me la Heidi es convertiria en una mena de suplici a favor de la causa però l'experiència va ser completament positiva i crec que per a ella també. Per cert, això de poder veure les coses quan tu vols i no quan la graella de programes ho decideix, és un gran avenç del segle XXI de què representa la vida moderna.