Cinema i eleccions

Començant pel dia de reflexió, que sembla més propi d'una comèdia on algú ens hauria d'explicar quin sentit té aquesta veda electoral que no existeix a països com el Regne Unit, Alemanya o els Estats Units. I a partir d'aquí, la tensa espera del recompte d'urnes que diumenge, va semblar-me més llarg que mai i que en alguns casos, imagino va posar a provar la resistència cardíaca dels candidats per no parlar del suspens que provoca no saber com acabarà tot plegat.

Noticias relacionadas

Formatge i càries

Más noticias relacionadas

L'altre gran moment de pel·lícula són les declaracions davant de càmeres i micròfons de vencedors i vençuts. És l'hora de les celebracions a cada seu electoral, on per cert, a vegades fan cara de guanyadors de la loteria de Nadal, que no s'ho acaben de creure. Però també l'hora dels funerals, quan s'ha d'aguantar el tipus i el somriure perquè t'adones que no t'ha votat ni la teva mare. Per cert, el més interessant no és fixar-se amb qui parla sinó amb els que l'envolten per poder interpretar millor quin ambient es respira.

En resum, un dia d'emocions i de gran expectació mediàtica que contrasta amb la desídia i la tebiesa amb què llavors ens carreguem la política i els polítics al llarg dels quatre anys de mandat.