Camí d'ermita perillós

Primer tram superat amb força èxit malgrat que comprovem com s'ha convertit en un traçat on cal anar amb la vista posada a terra, si no es vol acabar assenyalat pel record que han deixat els gossos i els seus amos. El final de primer tram del camí acaba amb una primera sorpresa a l'estil Thelma i Louise, que ens obliga a creuar de manera suïcida la carretera que puja des del port amb cares de pànic entre els amics. No s'entén un final tan abrupte per un itinerari així.

Noticias relacionadas

La hivernada

Más noticias relacionadas

Per sort, el segon tram descobreix ràpidament la silueta de l'ermita i tot sembla que torna a la normalitat. La placidesa de poder caminar contemplant els horts i els hortals amb una fresca típica de zones humides, convida fins i tot a fer alguna aturada i extreure'ns belles imatges d'aquest paratge.

Tot i això, quan desemboquem al final del camí, ens tornem a trobar atrapats com conills, en un nou moment de cert nerviosisme per intentar desxifrar per on cal travessar la rotonda de manera segura i enllaçar amb el port. La senyal indica Camí de Cavalls però la trista realitat és de voral de carretera amb poca visibilitat que cal fer en fila índia i esperant que no passi res. La conclusió és que l'excursió és tan maca com perillosa.