A més de turistes, que sou benvinguts, aquest dijous de Setmana Santa ens duu el record, la tradició d'un sopar immortal. Que amaga, i alhora ens descobreix, entre d'altres, una lliçó que em proposo de comentar. Ja sé que no sóc ningú per comentar matèries tan superlatives, però em permeto d'intentar-ho, perquè si me'n surto hauré fet una obra bona, i n'estaré ben orgullós.
Penso en el repartiment del pa. D'un únic pa, que és Ell mateix, en reparteix una part per a cadascú, i és lògic suposar que va repartir parts més o menys iguals. És l'Eucaristia, el cos del Crist que arriba a tothom sense distincions de cap tipus, ni diferències de qualitat o quantitat. Hi ha un misteri de fe en l'Eucaristia, però ara jo vull quedar-me amb el concepte, avui tan necessari, que el repartiment del pa es va fer per a tots per igual, fins i tot per a qui seria traïdor.
Aquest repartiment és una manifestació sublim d'un amor la intensitat del qual no podem comprendre, però al qual tothom pot acollir-se. És igual d'evident que es tracta d'un repartiment equitatiu: la unitat es divideix en tantes parts com persones hi ha, i no en sobra res. Tot, per tant, és per a tots.
Aquest concepte ja l'havíem vist, tot i que amb una connotació diferent, quan hi havia gana i no hi havia res més que un poc de pa i de peix. Ell va fer multiplicar els pans i els peixos fins assolir l'objectiu d'alimentar tothom que hi era, i no consta que hi hagi sobrat res ni que ningú no hagi agafat més del que li pertocava.
La justícia i la condició equitativa queden aquí ben paleses. L'entorn d'aquell moment era de crisi: molta gent i poc de menjar, i és en aquesta mena de circumstàncies, de crisis, on el «tot per a tots» assoleix la categoria d'imperatiu.
Em permeto de pensar que, més enllà del misteri eucarístic i de la poderosa força d'amor que hi té a dins, hi ha una lliçó amagada, però alhora ben a la vista, sobre el repartiment del pa. Si aquest repartiment del pa és equiparable a la distribució de la riquesa, i jo crec que ho és, vet aquí que tenim la lliçó més magistral i més autoritzada sobre la justa distribució del béns a la Terra.
La terra, el nostre món,, hem d'intentar que no sigui una vall de llàgrimes, perquè l'equitatiu repartiment del pa d'aquell Sopar ens diu clarament que si Aquell va entregar-se per tothom, fins i tot per al traidor, nosaltres ens hi hem d'aproximar tot demanant, o més aviat exigint, que el pa sigui per a tots per igual, i que el repartidor no se'n quedi amb més que la resta.
El fet de presidir la taula no és motiu per aprofitar-se'n. Ben al contrari, obliga a la transparència.
El repartiment equitatiu i just del pa, és a dir, de la riquesa, la feina, l'habitatge, la protecció dels més vulnerables i dels menys afortunats, és avui, per tothom, una feina inexcusable perquè és encàrrec d'Aquell que ho va fer de primera, i en fer-ho va deixar ben sentat el precedent, l'exemple a seguir.
El repartiment del pa inclou el traïdor, i també qui fa mal fet, i qui destrueix en comptes de construir. Tots aquests rebran el pa, perquè són persones igual que tothom, però al mateix temps els caurà el càstig. És el perdó, però no pas l'oblit, i alhora és justícia.
No sé si me n'he sortit. Ara, en aquest dijous de Setmana Santa, dia del Sant Sopar, dia de l'Eucaristia, de l'oració al mont de les oliveres, i dia també de la traició, convido a pensar en el just i equitatiu repartiment del pa. Asseguts a taula, benvinguts turistes, penseu en el pa, i quan torneu a casa, mireu de repartir-lo de la forma més equitativa i més justa que us sigui possible.
bello.cat / jordibell@gmail.com
