Quan una empresa és al mateix temps un servei públic sol passar que en ocasions els criteris de rentabilitat no casen amb les expectatives dels usuaris. El cas més clar són els avions, que no conecten l'Illa quan i com voldríem perquè no els surt a compte. Per això ha d'intervenir l'administració, per compensar amb diners les nombroses disfuncions de l'injustament sacralitzat lliure mercat.
Amb els taxis de l'Illa s'ha generat un problema de distorsió d'oferta i demanda estival. No arriben per tot amb una òptima qualitat de servei quan els turistes són més que els residents. No ho dic jo, que mai no agafo un taxi a l'Illa (ho sento, companys). És una queixa recurrent d'hotelers i altres empresaris del ram turístic. Per això intervé l'administració.
La solució de sil·logisme lògic radical de l'Ajuntament de Maó de posar més taxis sobre la carretera a l'estiu ha sacsejat el sector, generant un debat en què s'han imposat les opinions més favorables a repartir el negoci entre els que ja hi són. Es tracta de ser formiguetes, de recollir al profitós estiu el que dóna de menjar al llarg i cru hivern, i si fossin més, més poca cosa ficarien al rebost. Amb el context d'una temporada tan extremadament curta, fa mal dir si encerten els taxistes o si la solució de les llicències temporals hagués estat millor. Difícil és saber-ho ara.
Les decisions d'empreses que volen, amb bona fe, vetllar per la seva rentabilitat han de merèixer sempre el màxim respecte. D'allò mengen, tant els taxistes com els empleats de Vueling. Però ara han de tenir en compte que només deixaran de ser motiu de preocupació social i de la corresponent intervenció per part de l'administració si el servei públic que ofereixen respon a les expectatives del client. Aquest és el repte que ara assumeixen: ser rentables, donar un servei eficaç i tancar el debat que tantíssim temps els ha envoltat. Sort amics taxistes! Perquè si surt bé, serà per a bé de tots.
