Sempre hi haurà qui pensi altra cosa o qui no se senti representat en el que dic, o que m’equivoco quan afirmo categòricament que els pilars on se sustenta l’occidentalisme radiquen a dos llocs concrets: al Vaticà i a Washington; per tant, en dues persones com a síndics principals: El Papa i el president dels Estats Units. Ambdues representativitats en l’actualitat recauen en persones tan divergents entre si que no és d’estranyar que la bipolaritat existencial ens faci trontollar a qui tenim inquietuds de fe i política. Som davant l’antagonisme dut a l’extrem... Però desgranem avui només una d’aquestes dispersions entre el papa Francesc i Trump.
Per conèixer al Papa cal saber que és de l’antic orde dels franciscans, predicadors de l'Evangeli emfatitzant pau, reconciliació i amor cap a tota criatura i defensors de la dignitat humana, la justícia social i la cura de la creació. La filosofia és seguir a Crist vivint l'Evangeli servint a la humanitat amb amor i humilitat, puix així eren els ideals de Sant Francesc d’Assís: Pobresa, modèstia, fraternitat i amor a la Creació. Vida i missió estan plenament centrades en el discurs original de Crist. Viuen de forma humil practicant oració, treball i austeritat, ans són d’una imbuïda i profunda espiritualitat.
Per conèixer a Trump cal saber que és del nou ordre dels liberals, de nova falca, dels que estan pujant al poder rere les crisis experiencials i d’ideals que nien en l’ocàs de la política convencional. Un neoliberal, radical com ell, representa tot el contrari de defensar dignitat humana, justícia social, medi ambient, reconciliació, amor, servitud, humilitat, fraternitat, pobresa, modèstia, austeritat o espiritualitat. Primer és ell, el capital, la pàtria i allò que anomena llibertat, vigilada immisericordiosa pels cànons del capitalisme. Aquestes persones pateixen aires de grandesa volent tapar un complex a mitjan camí entre messiànic i mancat d’amor rebut. Són grisos, i grisor és el que deixen al seu pas, i pas que traven als qui no són dels seus.
Els exemples de l’antagònic d’ambdós líders els podem trobar en frases pronunciades per l’un i l’altre. No posaré el nom de qui les pronuncià, obvi que per obvi. Però, repeteixo, avui sols concretaré un tema:
-«Veritablement, totes les persones són importants a ulls de Déu. El ric i el pobre tenen igual dignitat, perquè als dos els va fer el Senyor. Són estimats rics i pobres, però hi ha l'obligació, en nom de Crist, de recordar que els rics han d'ajudar als pobres, respectar-los, promocionar-los. Hi ha un vincle inseparable entre la nostra fe i els pobres. Ans el sistema social i econòmic és injust en la seva arrel: No a una economia d’exclusió! Aquesta mata. No a la nova idolatria dels diners! Aquests han de servir, no governar. Estem cridats a reconèixer a Crist en els sense sostre, els drogodependents, els pobles indígenes, els ancians abandonats, els refugiats i els emigrants». Seria més llarga l'homilia, però llavors no ho seria prou l’article; quedeu-vos només amb la paraula «emigrants» i canvieu-la, pel que ve ara, per «immigrants».
-«Hi ha 13.000 assassins indocumentats solts vagant pel país». «Construirem un mur fronterer amb Mèxic per a limitar l’asil i restringir la immigració, legal i il·legal, que pagaran els mexicans». «Hem arrestat 538 immigrants indocumentats i deportat a centenars en avions militars». «Prometo dur a terme l'operació de deportació interna més gran en la història estatunidenca». «Entre 15 i 20 milions de persones romanen com a indocumentades als EUA. Aquests no són civils, són persones que estan il·legalment al nostre país. És una invasió». Seria més llarg el discurs (d’odi?), però llavors no ho seria prou l’article; a més, tinc ganes de vomitar coexistint al món amb certes persones.
Darrerament, el Papa no està bé de salut física, però ha deixat prou clara la postura de l’Església Catòlica envers la immigració. Mes el contrasentit existencial que al·ludia torna a explotar-me a la cara quan veig, recelós i incrèdul, com a Espanya, els defensors, catòlics practicants per a més senyes, de les polítiques de Trump, que no sé si està bé de salut mental, glorifiquen, mitifiquen, beneeixen, aclamen, enalteixen i mil sinònims més, a aquest personatge que, ni vull entrar, vol fer de la Franja de Gaza un Ressort per a clients de bitlletera gran, desplaçant a dos milions de persones a Egipte i Jordània; es veu que allà sí que vol que emigrin. Aquestes idees, avalades pel seu amic Netanyahu, amb ordre d’arrest de la Cort Penal Internacional per crims de guerra i lesa humanitat, possiblement voregen genocidi i neteja ètnica. Alguns semblen alçar el braç en veure’ls. Quin fàstic!
Altres, en canvi, inquiets de fe i política, se’ns fa un nus l’estómac davant tan poca misericòrdia, i, tot i que escrivim acuitant que no es mati amb el nostre silenci, cada cop se’ns fa més difícil fer-ho, veient que Cristianisme i liberalisme són incompatibles. Cal triar bàndol: O Francesc o Donald. Del segon, aquí teníem una cosa anomenada nacionalcatolicisme i ja sabem de què va. Del primer, potser, sols es traspuï utopia.
«Llença el teu ceptre al fang», frase de «Germà Sol, Germana Lluna», pel·lícula sobre la vida de Sant Francesc d'Assís.
