Des d’ideologies ultradretanes insisteixen a desacreditar la Ciència quan cal afrontar els reptes actuals de la humanitat. Fa anys que neguen el canvi climàtic i ara davant l’evidència del canvi, han modificat la seva teoria, ara accepten el canvi climàtic, però neguen que sigui causat per l’activitat humana, assegurant que és un fenomen natural. Penso que el seu posicionament és causat pel suport econòmic que deuen rebre de les companyies del petroli que volen seguir munyint el negoci de l’or negre a costa de fer d’aquest planeta un lloc inhabitable. També a la pandèmia el senyor Trump recomanava prendre un got de lleixiu per a eliminar el virus de la covid en lloc de vacunar-se. Quan ell i la seva esposa agafaren la covid els van ingressar a un hospital, no van prendre el lleixiu, el lleixiu tan sols era per la gent que no podia pagar un hospital.
Suposo que aquesta negació de les vacunes, del canvi climàtic..., forma part d’un pla més ampli destinat a desacreditar la ciència. Si la ciència no és vàlida, poden culpabilitzar als diferents de qualsevol delicte encara que les estadístiques diguin el contrari. Si el que diu la ciència és fals, tenen llibertat per a fer qualsevol cosa, degradar el medi i les ciutats per a fer doblers. Si rebutgen les advertències científiques, justifiquen la seva oposició a tot el que signifiqui un control sobre el nostre comportament social, en favor del que ells diuen ‘llibertat’.
El negacionisme ultradretà va acompanyat de les desinformacions que corren per les xarxes, desinformacions que s’estenen a velocitat sorprenent. Costa entendre l’èxit de les xarxes, ja que moltes persones fan cas a les seves ‘notícies’ no contrastades i les agafen com a certes, i com més escandaloses més cas. En canvi, les notícies que donen els diaris que, si són responsables, tenen professionals que les contrasten abans de publicar-les, d’aquestes tenen greus desconfiances, pensen que els hi amaguen alguna cosa.
Evidentment, les xarxes no són un mitjà de comunicació de professionals, com diu una bona amiga, «si no em trobo bé vaig al metge, a un professional, no a un curandero, idò per a informar-me bé llegeixo les notícies que donen professionals i no me’n fio del que diuen les xarxes».
Això també passa a Menorca, és fàcil llegir a «Es Diari» articles en contra de la recollida selectiva de residus. És fàcil escoltar que a l’abocador de Milà ho mesclen tot i ho enterren, per tant, no cal fer l’esforç de contribuir a la recollida selectiva. Idò, això és rotundament fals, a Milà fan les coses bé i fan un tractament diferenciat als diferents tipus de residu. Ja sabem que és un sistema pesat, no fàcil de complir i que segurament es pot millorar, però ho hem d’acceptar si volem respectar la nostra illa i si no volem sancions de la UE. No ens en queda altra.
Altres articles d’«Es Diari», demanen desdoblar la carretera general, quan tan sols està saturada dos mesos a l’any, demanen donar facilitats a la construcció d’apartaments turístics, més hotels, posar dessaladores per a permetre augmentar la població de l’Illa... Tot sobredimensionat perquè Menorca segueixi el model turístic de moltes zones de la costa espanyola o Eivissa. A «Es Diari» podem llegir articles que insisteixen en el creixement turístic i poblacional, malgrat les dades científiques que demostren que la renda per càpita a Menorca cada any es va reduint respecte de les altres comunitats. Volem arribar als 200.000 ciutadans? Aquest estiu podrem comprovar com es viu a Menorca quan es duplica la població.
És la Menorca saturada el que ensenyen per a promocionar l’illa?
Hi ha grups empresarials que es dediquen a comprar revistes científiques a les quals s’ha rebaixat el rigor científic, ara poden publicar qualsevol bajanada. Ja he comentat a anteriors articles que Jeff Bezos està condicionant les informacions del seu «Washington Post», si això es generalitza, la inseguretat informativa serà total.
