No sé si ho podem anomenar plaga o tal vegada massificació aviar, però que les gallines han envaït uns quants barris de Maó, això no hi ha estudi que ho pugui contradir. Les de Dalt Sant Joan estan arribant a la plaça de l’Esplanada sense patinet pel carril bici, però també campen alegres pel primer tram de Vives Llull, que aviat ja hauran arribat als instituts, si no s’han ja matriculat. A Malbúger i a la zona de l’Hospital Mateu Orfila també n’hi ha que no sé si són família llunyana, però la colònia gallinàcia, comença a tenir tanta presència que poder sentir cantar el gall, més que ser una anècdota, s’ha convertit en una constant.
Sortint amb la bicicleta també n’he pogut veure pel camí Verd i em diuen que al pati d’algun veí, ja han començat a entrar com qui no vol la cosa perquè tafaneres, ho són molt. Recordo que quan fa dos anys vaig formar part de la junta de l’Associació de Veïns, el tema era damunt la taula amb la regidora de Barri, que llavors va fer instal·lar un tancat perimetral verd davant el Centre de Salut, com a mesura protectora, una inversió que amb el pas del temps, no sé si ha estat prou eficaç. Crec que ja triguem a organitzar unes jornades gastronòmiques noves dirigides a posar en valor la gallina com a plat principal o tal vegada, demanar directament que la protegeixin com espècie adaptada amb alguna indicació geogràfica singular, i així perfilar una guia turística saludable per diferents carrers i barris, per poder observar amb deteniment com viu, com s’alimenta i on caga la gallina maonesa.
