Dijous, dia 10 d’octubre, es van ajuntar moltes coses. Connexions més o manco casuals. Algunes entre la realitat i la ficció. El Congrés aprovava la llei ELA, d’atenció als afectats per aquesta terrible malaltia. Va ser el mateix dia del darrer capítol d’una sèrie excel·lent, «Rapa», en què el protagonista la pateix. El final, punt feble de moltes ficcions, en aquest cas és brillant. La visualització del drama de les malalties neurodegeneratives, del patiment d’aquest senyor tot i tenir tots els diners que li fan falta per ser atès, del debat ètic entre viure malament o morir bé, és lluminosa sense caure en la compassió sensiblera.
Dijous, dia 10 d’octubre, dia de la salut mental. Un monstre gairebé invisible fins que ens toca de prop, com bé explicava ahir Àngels Andreu a un article en aquest diari. Detectar-lo prest és clau per plantar-li cara. Definir-lo. Saber com es comporta. I saber-ho tots, no només qui ho pateix, per lluitar-ho tots junts i amb naturalitat, a cara descoberta, explicant-ho, sense condescendències, vergonyes ni dissimular. Haver d’amagar-ho és una càrrega afegida que s’ha d’eliminar. No és fàcil. Fer-ho sol, impossible. I qui pot pagar ho té més fàcil. Dijous també van donar a conèixer el nou premi Nobel de literatura. De nou, no la coneixia. Jo ara m’estic posant al dia amb la Nobel de 2022, Annie Ernaux, que descriu cruament les cares que pot tenir aquest monstre de mil tentacles en la vida d’una jove. La literatura sempre suma, mai resta.
Dijous, dia 10 d’octubre, anuncia la seva retirada Rafa Nadal. Allau estratosfèrica d’elogis i reaccions previsibles, al nivell majúscul, indiscutiblement, de la seva carrera. Orgull nacional, coincideixen. Aquest fet eclipsa totalment els altres. Entre inventaris de grands slams i també informes de la UCO sobre corruptes, a «El País» trob el titular d’una entrevista al director Martin Scorsese: «Un sap com és el seu país per com tracta els pobres i els malalts». Una realitat que arriba des de la ficció.
