En el capítol anterior, al despatx del conseller de la cosa a les Illes Tropicals es va viure una situació ben sorprenent. Va arribar una carta del president Xanxes proposant una entrevista per rallar de la cosa econòmica. Ja ho saben, de millorar els recursos que reben les Illes Tropicals per finançar la comunitat: sanitat, educació, etc.
I el conseller una mica més i va d’esquèndil, perquè ganes de disposar de més doblers, ben segur que en tenia. I més ara que havia rebaixat impostos als més rics fent veure que els rebaixava a tothom. Però el seu kefe de Madrit, el senyor Fijó, ja li havia enviat instruccions de què havia de fer amb la carta: envelar-la al forat del water, amb molta d’aigua perquè es perdés a deveres.
Així és que el conseller s’ofegava en un mar de dubtes. I els comentaris tant de l’assessor com de la secretària no l’ajudaven a nedar. Na Nataixa sobretot, era contundent: «Ai conseller -li deia-, però vostè no ho veu que és un escàndol com ha anat fins ara, que aportam a l’Estat més que ningú i en contrapartida rebem una misèria?».
Clar que ho veia, el conseller, però el missatge del senyor Fijó pesava com una llosa: reunir-se amb el president Xanxes per rallar del finançament de les Illes Tropicals era reconèixer que el president Xanxes també és podia reunir amb Catunya per rallar de la mateixa cosa. I demostraria allò que és impensable en el partit del senyor Fijó: que rallant la gent s’entén.
El nostre espia, que va assistir a l’escena disfressat de parlamentari de l’altre partit del conseller, aquell en què es maten entre ells tot lo dia, explica que al final, el conseller, amb el cap que li esclatava de tantes contradiccions, va desaparèixer per la porta del lavabo.
Avui la cosa no ha millorat. Ho sabem per l’espia, que s’ha presentat disfressat de delegat del Consell de l’Illa del Nord, que venia a demanar com s’ha de fer per contractar un servei de vigilància de la posidònia, perquè es veu que ells no ho saben fer.
- Mem -va exclamar el conseller davant de la pregunta-, un dia m’hauré de reunir amb el president que hi tenc allà, que mai no record què és de nom, i aclarir unes quantes coses. Prou maldecapades tenc jo, per haver de pensar en la posidònia d’aquella illa.
- És ver, senyor conseller -va dir l’assessor, mentre enviava l’espia al sofà-, avui tenim un dia molt intens i aquest homo fa més nosa que una altra cosa.
- Idò canta, Juan Pelayo -va respondre el conseller mentre s’asseia a la seva poltrona fent una alenada.
- Primer de tot -va continuar l’assessor-, recordi que ha de donar ànims al president del Parlament. Ja sabrà que ha hagut d’anar al jutjat a testificar per un tema econòmic molt embullat de quan no era president...
- I com li ha anat? -va demanar el conseller amb un sobtat interès.
- Ja li diré jo -va intervenir na Nataixa-, que avui ho duen tots els diaris. Ha dit que «hubo que pasar por el aro».
- Bono! -va replicar el conseller-. I què més, Juan Pelayo?
- Una carta del Ministeri, de Madrit -va continuar l’assessor-. Mos diven que si no volem limitar els preus del lloguer dels pisos, com permet la Llei d’Habitatge, no rebrem ni un ral per aquest concepte.
- Idò que es fotin -va respondre el conseller sense ni alçar les selles-. No aplicarem cap limitació. Encara hi ha més coses?
- Dues notícies de l’Illa del Nord, una de bona i una de dolenta -va continuar l’assessor, estarrufat perquè el seu superior avui se l’escoltava més que altres vegades.
- Idò primer la bona -va dir el conseller-, que aquestes m’agraden.
- Que es nostros contrincants, que comanden a una ciutat de l’illa -va respondre lentament en Juan Pelayo perquè hi hagués més emoció- han fet una cagada molt grossa amb el subministrament d’aigo...
- «A por ellos», idò -va exclamar el conseller mentre es posava dempeus excitat-. I la mala notícia?
- Que es nostro govern d’allà -va respondre l’assessor mentre amb la mirada afrontava l’espia, disfressat de delegat- no sap ni interceptar anuncis de lloguer il·legals. L’oposició n’hi ha posat damunt la taula fins a 1.563...
- Mem -va replicar el conseller-, i quina importància té això? I ara deixa’m tranquil perquè m’he de preparar per demà, que en vull dir una de grossa.
I com que l’assessor i na Nataixa, i també l’espia, es van mirar amb cara de sorpresa, va afegir:
- Sí, demà faré públic que abans de l’estiu hauré acabat amb la massificació turística. I no me mireu amb aquesta cara, que ja sé que ningú no s’ho creurà. Ni jo tampoc.
