Conten els experts que els humans vam inventar l'economia veient com a partir d'un gra de blat sortien espigues plenes de sements. Les primeres idees plantejaven aprofitar aquesta generositat natural per incrementar el benestar de les persones. Però es veu que, pel camí, ens vam desviar una mica.
En aquells temps, l'explicació vital era que l'astre Sol fertilitzava la Terra, i això provocava un broll de noves existències. El blat ens agrada molt als humans (en els darrers temps, ha tornat a guanyar hectàrees a Menorca). També agrada als ocells i a molts altres éssers vius. Podríem deduir que si surt molt de blat és bo per a tothom.
Aquest va ser el camí filosòfic del tema que analitzem. Quan una cosa és bona per a tothom, no s'ha de discutir gaire. Però si un raonament deixa de discutir-se durant molt de temps, acaba sent un dogma, com així va ser.
Una vegada acceptat que és bo anar produint de manera creixent, comença la competició per veure qui en fa més, siguin bens alimentaris, estris o serveis importants. Amb això, l'explicació vital canvia. Ara és el Treball qui fertilitza la Terra. El treball, ja se sap, és cosa només dels humans. I passa a ser la base de la riquesa.
Se li donen dues voltes més a la rosca quan s'acorda que, tant treball com terra, es poden adquirir si es té capital. O sigui que, si tens capital, ja no cal que sembris blat; basta que el compris i el revenguis. Ara ja no es tracta de generar aliments o serveis, sinó de generar capital, comprant i venent. I acumulant.
Mantenim idò, el dogma de la producció (com més millor), però cada vegada ho aplicam a coses més etèries. Com els actius financers, com els paquets que es mouen al món borsari. Ens hem deslligat de la natura i també de la matèria, sempre sota el paradigma de la producció.
Extreure petroli del subsol s'anomena produir petroli. Igual que s'afirma que es produeix ferro, coure, neodimi o disprosi. Ho extraiem de la natura, però deim que ho hem produït. No és casualitat.
Quan l'ètica es separa de l'economia, els efectes sobre els recursos naturals no compten. Són externalitats del sistema. Hi ha eines per reconvertir aquesta dinàmica, però impliquen lleis i actuacions institucionals. Convé demanar-se a qui es beneficia quan es demana desregular o s'afirma que tots els polítics son iguals.
Malgrat totes les teories, la realitat és que res en aquest planeta pot funcionar si s'atura la fotosíntesi, que és un fenomen natural, no derivat del treball humà. Igual que el cicles hidrològics o que la termoregulació planetària. El Sol continua fertilitzant la Terra.
A mesura que ens hem allunyat de la natura, hem perdut coneixement de com funciona. Ara sembla que les platges es tanquen per culpa dels torrents, quan el motiu són les aigües residuals que s'originen a les urbanitzacions.
La producció creixent sense límits ja ha superat la dimensió del planeta i hi ha moltes costures que es rompen. També ens passa a Menorca. Davant això, hi ha qui planteja la idea de suficiència, com un concepte de benestar sense tants d'abusos.
El futur s'imagina segons la mirada que usem en el present. S'ha de repensar l'enfocament econòmic, abandonar els dogmes i reconsiderar els conceptes. O seguirem sumant turistes i perdent renda per càpita, aqüífers i dret a l'habitatge. Perdent benestar. Perquè n'hi ha que no produeixen res, només extreuen.
