El caos aeri de la setmana passada és un bon exemple de la fragilitat de tot el sistema que ens envolta. Ara han estat els avions i els bancs qui ha quedat penjat. Però ja tenim experiències anteriors en què van ser els hospitals. O també amb quan els supermercats no poden vendre ni un fil perquè el «sistema» s’ha penjat.
Millor que no faci referència a la situació, encara més tràgica, que pot crear la ruptura d’un cable elèctric, perquè a Menorca ja la vam viure i va paralitzar tota l’illa prop d’una setmana. Són les fragilitats de la vida moderna, aparentment tan sòlida i estable i en realitat penjada sempre d’un fil que es pot rompre en qualsevol moment. I sense avisar.
En realitat és la història del món. Cada nou invent i cada nova solució arriba el dia en què es demostra que no era tan sòlid com es pensava. La invenció del cotxo va solucionar el problema de les grans ciutats, que ja no sabien què fer amb els fems que generava la tracció animal.
S’ho poden imaginar? Centenars, milers, de cavalls arrossegant el transport públic, la càrrega, la provisió dels mercats... i cagant sense parar pels carrers. La salubritat de les grans concentracions urbanes vivia un moment crític fins que va circular el primer cotxo de motor d’explosió.
Però ja poden veure a què ha menat aquella gran solució. Ara el problema és la contaminació que creen cotxos, barcos i avions, fins a fer canviar el clima i tot. Diven que el cotxo elèctric resoldrà el problema, però alguns experts ja comencen a dir que quan tot el transport s’alimenti amb electricitat, no hi haurà manera de fabricar-ne prou.
I potser serà el moment de tornar a vendre’ns que la gran solució és l’energia atòmica. Que realment és la més neta de totes, però que té un inconvenient, que si rebenta mos mata a tots. I un altre, que la gestionen els humans, i aquests sempre arriba el moment en què la caguen.
