Després de tots els intents per aturar el genocidi de Gaza, després de l’ordre de detenció de la Cort Penal Internacional, de les crítiques del propi exèrcit, i de les multitudinàries manifestacions internes per posar fi al martiri dels segrestats per Hamàs, Netanyahu ara anuncia traslladar al Líban el gruix del seu impuls bèl·lic. Això sí, mantenint la presència i les operacions a la Franja.
D’aquí a poc, tothom parlarà de la milícia xiïta Hezbol·là, de les implicacions més bé directes de l’Iran, i, altre cop, dels desesperats intents diplomàtics per no escalar el conflicte. Mentrestant, Gaza passarà a un segon pla mediàtic, però continuarà patint atacs, ni que siguin d’intensitat menor, i, a més de la destrucció i la mort, haurà de suportar l’oprobi d’una ocupació i tutela administrativa.
Em deman què diria d’aquesta guerra desigual i acarnissada el filòsof jueu Emmanuel Levinas. I, tot seguit, em pregunt on són en aquests moments els intel·lectuals jueus. Desconec si hi ha hagut reaccions crítiques individuals per part d’aquests intel·lectuals, però el que és segur és que no s’ha produït un clamor que dignifiqui el pensament i l’ètica des de posicions jueves. Levinas posà l’accent en l’altre; l’altre com a transcendència, i el rostre de l’altre com a compromís ètic. Els palestins de Gaza, als ulls d’Israel, no tenen rostre.
