Vivim una època una mica extravagant. La gent lloga cadires allargades a la platja per no tocar l'arena. Però quan la platja queda com un macar i sense arena, com passa aquest any a Sant Tomàs, ningú vol llogar cadires. Llavors, l'Ajuntament planteja dur-les a Binigaus, platja verge on hi queden parts amb arena, amb l'objectiu que la gent pugui llogar les cadires i així no tocar l'arena. El món va d'aquesta manera.
El problema del sobreturisme està esclatant com a problema al nostre món proper. Fa temps que es viu a zones com Venècia o l'Everest, però les manifestacions succeïdes a Canàries el passat abril, han obert la caixa dels trons també a les nostres illes.
Aquestes darreres setmanes hi hagut mobilitzacions sobre aquest tema a Eivissa, a Mallorca i també a Barcelona. Però ves per on, la concentració que va omplir de gent la plaça Biosfera de Maó va ser interpretada per l'equip de govern del Consell Insular com una manifestació amb finalitats «polítiques». Aquesta estratègia de posar la notícia en un marc d'intencionalitat política pateix de dos defectes encadenats.
En psicologia es sol explicar que els nostres pensaments flueixen al cervell de manera bastant automàtica i que, de vegades, no encaixen amb el moment i l'entorn on ens trobem. Un d'aquests pensaments distorsionats apareix quan usem un mecanisme conegut com projecció, que fa que imaginem que la gent pensa i reacciona com ho faríem des de la nostra òptica.
Quan un càrrec públic explica la manifestació com una operació orquestrada per les formacions adversàries, mostra un esquema analític on la política queda relegada a la participació activa en partits i on no es concep que hi puguin haver activismes polítics que no estiguin prèviament mediatitzats per aquestes estructures que ara es troben a l'oposició.
I aquest és el segon defecte que s'evidencia: pensar que la gent només es pot posicionar en base al que diguin les formacions polítiques i no al revés. L'ordre dels factors aquí és important, molt més quan es tracta d'un exercici democràtic impulsat per associacions cíviques. Moltes de les temàtiques que afecten la societat, son advertides des de la ciutadania. Pensar que sempre ha de ser al revés és mirar la democràcia d'una manera molt segmentada.
Oblida qui així ho analitza -intencionadament o no- que exercir la política directament des de la gent no hauria de ser un motiu de crítica institucional -que destil·la enyorament de temps arxivats- sinó objecte d'aplaudiment.
Oblida que, si bé l'article 6 de la Constitució diu que els partits polítics són un instrument fonamental de la participació política, l'article 9 diu que els poders públics han de facilitar la participació de la gent en la vida política, econòmica, cultural i social.
D'això anava la concentració, divertida i amb contingut, de la plaça convertida per un dia en Cala Biosfereta, on sí que hi havia remei a llogar cadires.
Anava d'analitzar i suggerir modificacions al model econòmic, de defensar valors culturals i territorials, de posar veu a la indignació d'una societat que veu que creix en turistes i baixa en resultats positius.
Anava, idò, d'opinar i proposar mesures, de fer política de la bona. Directament. Amb organització i amb una voluntat clara de continuïtat.
