Al contrari del que fa l’extrema dreta amb els col·lectius que deshumanitza, estigmatitza, menysté i condemna sense judici previ, amb aquest article intentaré comprendre, humanitzar, buscar explicacions domèstiques, a l’episodi de la lamentable urpada del president del Parlament a una fotografia d’Aurora Picornell, assassinada el 1937 per les seves idees polítiques. A veure si puc fer que s’entengui o justifiqui una mica aquesta penosa acció. Ho intent:
- Els plens del Parlament són pesadíssims. No hi ha qui els aguanti. Reiteratius, previsibles, estèrils en un 90 per cent de la seva durada. I molt llargs. Quan els escolt per motius professionals també flirteig amb atacs d’ira i sortides de to irreverents.
- El president del Parlament comparteix bona part de la jornada laboral amb la diputada socialista que va posar la fotografia, i és evident que quan l’acaben no van a jugar a pàdel junts ni s’intercanvien receptes. L’animadversió d’anada i tornada és molt evident. I seuen un al costat de l’altre. S’ha de fer feixuc.
- És una setmana dura. Festes de final de curs, festivals, recollir notes, regals compartits i obligats per a mestres i entrenadors amb grups de WhatsApp que treuen fum. Un estrès afegit.
- Es va sentir provocat.
- A espais tancats com el Parlament balear ja hem començat amb el puja i baixa la climatització, que castiga el coll i les relacions entre companys de feina.
- El curs es fa llarg.
- Faltar al respecte és el modus operandi habitual de molts dirigents del seu àmbit ideològic (i d’alguns altres) i un sempre tendeix a integrar-se, imitar al líder.
- La política actual està més enfangada que el capó del cotxe.
- Tot ple ja de turistes, i ens demanam com serà l’agost.
- Posar fotografies a ordinadors o carpetes, a més d’estar ja passat de moda, no és propi de la neutral mesa del Parlament.
- El fanatisme s’ha de considerar atenuant, altera sentits i raó.
Me sap greu president, un fracàs. Almanco ho he intentat.
