Deu anys enrere

Aquest dilluns en Miquel Fèlix, subdirector de «Es Diari», feia referència com en una dècada, els preus dels cotxes o dels immobles havien pujat gairebé el doble tot veient els anuncis apareguts a la premsa de 2014. Des de la seva tribuna d’opinió ens convidava a fer un exercici de memòria històrica per consultar la nostra declaració de la renta de fa una dècada per saber si estàvem cobrant dues vegades més que actualment o si més aviat, els nostres ingressos, eren si fa o no fa els mateixos, amb el conseqüent empobriment que això comporta. Jo diria que ja no conservo la renta de fa tant temps per poder demostrar que ell tenia raó, ni diria que encara la conservi perquè, entre d’altres coses, Hisenda obliga només a guardar els darrers cinc exercicis en cas que t’ho hagin de revisar.

Noticias relacionadas

L’actualitat d’aquí

Más noticias relacionadas

En deu anys, les circumstàncies personals i especialment laborals poden haver canviat com un mitjó però el que està clar és que el cost de la vida s’ha disparat com un coet i coincideixo plenament amb ell que hem anat perdent poder adquisitiu tots plegats. Ja va passar amb el canvi de les pessetes als euros i ara no hi ha qui s’escapi per cobrir les necessitats bàsiques per molt que diguin que la cistella de la compra està controlada. I si no, demanin on han quedat aquells menús amb els que es menjava com un ministre a preu assequible.