Va ser el títol que em va inspirar en Miquel Camps al final de la lúdica protesta davant el Consell insular el dissabte passat. Va ser una protesta divertida, ocurrent i ingeniosa, que va fer passar una bona estona als més de 1.000 presents amb moltes estones d’hilaritat. Sí, vam riure, i ja saben allò de la distància més curta entre dues persones. El riure plegats dona confiança en el futur. I allí estàvem per més. Seguirem perquè ens ho passem bé fent coses plegades.
Però sobretot pel contingut, estaven allí rient però també apostant per un futur millor. L’illa de Menorca a l’estiu està impossible, una marabunta depredadora ens arriba aquests dies, tanta gent supera en escreix els recursos de la nostra illa. I ens dóna mala vida, les enquestes mostren aquest mateix parer en molta gent; a més de la calor, ja saben, en augment, cal afegir tants visitants, amb tot el dret a descobrir una illa preservada de l’especulació urbanística, però tants!. El visitant hauria de gaudir també de l’esperit tranquil de Menorca, sense el frenesí de la gran ciutat, aquest hauria de ser el sostenible missatge als nostres visitants. Veritat? Però tants?
Vaja! Què no pot ser. No és un problema d’ideologies, simplement que tenim uns recursos hídrics limitats, què hem superat de molt la capacitat de càrrega de platges i carreteres i establiments, que les vivendes s’han encarit en tots sentits. Que es necessiten treballadors per donar assistència a tants visitants, i que no venen pels elevats lloguers. Impossible.
Què no pot ser! Amb humor seguirem treballant per una illa calmada, per favor!
