La vida tota, és un aprenentatge, cada dia aprenem coses noves, si més no, de s’experiència que amb els anys hem anat adquirint. Aprenent de les etapes i situacions que a cada moment que se’ns han presentat i se’ns presenten.
Però és ver que a mesura que feim anys, mentre sumam restam, (sumam anys i restam qualitat de vida), per lo tant hem de aprendre a envellir. Aprendre a envellir és un art, i per lo tant lo primer que hem de fer és acceptar les possibles xacres i limitacions que anam experimentant, aprenent a conviure amb elles, i procurar sobretot mantenir una vellesa activa.
Quan ens jubilam, encetam una nova etapa; una nova etapa que ens permet fer aquelles coses que no podíem fer durant la vida laboral. Practicar aquells hobbies que més ens motiven i agraden, com pot ser per a uns escriure, dedicar temps a la lectura de bons llibres, dedicar-se a la pintura o fotografia etc. (els clubs de jubilats ofereixen aquest tipus de tallers que val la pena aprofitar), una oportunitat per crear noves amistats i compartir aficions.
Important també és mantenir una activitat fisca com fer gimnàstica, ballar per aquelles persones que els hi agrada, i si més no caminar, que és l’exercici més natural i més barat que hi ha.
Avui en dia els clubs de jubilats són excel·lents punts de trobada que permeten mantenir una bona vida social, compartint activitats i mantenir-nos actius i no avorrir-nos. L’avorriment es lo pitjor que ens podria passar -ens pot deprimir-, si no sabem estar ocupats durant les hores del dia. Per lo tant, cerquem de fer allò que més ens agradi, per mantenir-nos ben ocupats. La jubilació també és una nova oportunitat per exercir algun tipus de voluntariat, una altra manera de estar actius.
I si a mesura que anam fent anys, se´ns presenten xacres (patologies) que ens venen per quedar (cròniques), no les rebem mai com a intruses, sinó com a noves amistats, amb les que ens hem d’acostumar a conviure, tot apostant per ser sempre positius, mai negatius!
