Un tambor sonant rítmicament, un grup de persones rodant caòticament per damunt un gran cartell, «No a la guerra», cares de por, proferint sons d’alarma aèria, crits de dolor, el tambor sonant més trepidantment, els cossos cauen escampats per damunt el cartell de «No a la guerra», ferits, morts. El tambor sona lànguidament.
El passat dijous, dia 23, es va reunir un gran nombre de gent, en el Portal de la Pau, 2, davant la delegació de Defensa, de Barcelona. Aquesta impactant performance que ens va fer sentir allò que pateixen de veritat els palestins massacrats per les caríssimes bombes que el govern d’Israel compra a la indústria armamentística americana, va ser el preludi de la lectura d’un manifest impulsat per uns 40 col·lectius que propugnen, que treballen per aturar la guerra de Palestina, la d’Ucraïna, i tots els conflictes armats actualment en marxa.
Recordem la indústria armamentística és un negoci, és la indústria que més beneficis dona als seus inversors. I per aportar aquests beneficis cal que hi hagi moviment de gènere. Les guerres necessiten armes i les armes necessiten guerres.
Mireu si no aquesta dada sorprenent, el pressupost armamentístic dels països europeus és del voltant de 400.000 milions d’euros. I escolteu aquesta, el pressupost armamentístic de Rússia només és de 100.000 milions. I li hem de tenir por? Però cal seguir augmentant el pressupost armamentístic ens diuen. Una bogeria. A qui sí hem de tenir por és al negoci de les armes, veritat?
150 col·lectius més, que treballen per la pau ja s’hi han sumat.
