Són tantes les mentides dels vostres polítics que, potser, se’ns hagin oblidat les que igualment comet gran part de la ciutadania. Algunes resulten innocents i, fins i tot, tenen gràcia. D’altres, però, fereixen l’ésser humà i, sumant, el teixit social. El reconeixement d’això potser explicaria el fet que no castigueu, a les urnes, aquells dirigents que utilitzen la fal·làcia sense pudor... I és que, al capdavall, entre bombers no vos trepitjareu la mànega. En molts casos penalitzar el desvergonyiment aliè no seria sinó punir el propi. Així aquestes persones passen de la diminuta hipocresia a la criminal...
Dins la primera hi hauria dos clàssics. Tots dos tindrien en comú que el mentider espera una resposta negativa: «Si necessites diners, només m’ho has de demanar» i «si «gustes» Quan el farsant vocalitza aquestes frases interiorment resa perquè el seu oient contesti que no, especialment si l’esmentat farsant és un avar o, en aquell moment, s’està menjant un «bocata» de saborosíssima i cruixent sobrassada...
Al món laboral i íntim existeixen, igualment, algunes excuses que són, com es diria avui dia, «trending tòpic». Així, quan la mandra, a l’hora de fer feina, vos fot podeu escollir entre un «estic al llit amb grip» (aquí convé fingir una tos severa), un «m’ha sorgit una urgència familiar» o «he d’anar al metge»... I ja que parles de medicina, convindrà recalcar la importància que determinat medicament ha tingut en les relacions sexuals, ja que a l’excusa de «em fa mal el cap» per a no fer-ho (vostès perdonin!) s’ha pogut contrarestar amb un «et portaré una aspirina!». Sense oblidar, en aquest rànquing, la no menys usada falsedat d’«arribaré tard. M’ha sorgit una reunió de treball». Encara que, en aquest cas, s’estigui davant una mitja veritat. Perquè, efectivament, hi haurà una reunió que, a certes edats, dona, realment, molta feina... Santa enganyifa!
Les mentides, però, es tornen més ombrívoles quan es converteixen en un modus vivendi, quan no afecten únicament una parella (cosa ja de per si reprobable) sinó la societat en general. En aquest sentit mai no oblidaràs aquell home que, colzat sobre la barra d’un bar, presumia de cobrar de l’atur, tenir dues feines en negre i robar material d’una de les empreses per a les quals treballava ocultament. I ho feia davant d’un ajudant bocabadat d’admiració... «Amb IVA o sense IVA?». Els sona també?
La hipocresia de molts dibuixa, massa vegades, un paisatge desolador. Quan, per exemple, ciutadans ateus es casen per l’Església perquè –i en expressió que has sentit més d’una vegada– «és una altra cosa i resulta més bonic...» Casament en què segurament no mancarà l’«Ave Maria» de Schubert... I ja posats, batejos i primeres i úniques Comunions i... Sagraments? Què és això?
La societat està permanentment famolenca d’aparences... I els funerals? Quants acudeixen a ells per sincer sentiment i quants perquè toca? Els darrers freqüentment fumen i conten acudits i es prenen unes «birres» si troben un bar proper i, després, compungits, entren a la parròquia per poder optar a un Oscar a la millor interpretació... Quins llocs més adequats per a trobar nous actors i actrius revelació! «Sempre se’n van els millors»; «si puc fer alguna cosa» (no obstant, millor si res no em demanes!).
Finalment, algunes enganyifes maten. Tenen per nom calúmnia. Assassinen o indueixen al suïcidi. Destrossen la honorabilitat d’una persona. I madona ja és, llavors, morta! No hi ha solució possible. Perquè la difamació s’expandeix com un voraç càncer amb metàstasi... I el criminal surt indemne del seu crim... Un criminal que ara comptarà, a més a més, amb totes les possibilitats de la perillosa I.A.
Renuncieu/renunciem a la mentida i eduqueu/eduquem en la veritat, construint una societat neta que, des de l’autoritat de la coherència, pugui denunciar les vomitives ignomínies diàries que cometen els qui vos governen o incideixen en les vostres vides. Una societat on no se sentin còmodes els manipuladors, excepció feta del de Tormes, un al·lot marginal que només robava per menjar i donar de menjar...
