Barcelona, un barri de Madrid

Noticias relacionadas

Prohibir pantallas

Más noticias relacionadas

Els canvis demogràfics a Barcelona, fruit del seu sostingut boom econòmic, no tant sols han accentuat el seu cosmopolitisme, sinó que han configurat una societat que, amb independència del seu domini de la llengua catalana, ha normalitzat els referents castellans en detriment dels propis. El multiculturalisme sempre és enriquidor, però no la substitució, és la diferència entre ser integradors o ser assimilats. La cultura catalana a Barcelona s'ha desnaturalitzat, ha perdut la seva vocació nacional per convertir-se en simple cultura fabricada a la seva potent comunitat autònoma. El mercat d'actuació és Espanya i Madrid el mirall on reflectir-se per triomfar. La resta dels territoris dels Països Catalans, dels quals s'ignora tot, excepte els tòpics de rigor, no són més que un eufemisme buit de contingut. Són el passat, no el futur. No hi ha idea de nació pròpia sencera, hi ha visió administrativa de l'autonomia i ganes d'influir en l'Estat com a marc nacional real. Les mancances de l'autofrustrat procés d'independència no han fet més que posar-ho de manifest.

Avui, les estadístiques són demolidores i, si no hi ha un canvi radical de plantejaments i d'estratègies, Barcelona esdevindrà poc més que un barri perifèric de Madrid, l'aparador internacional d'una suposada Espanya moderna i dinàmica que bull al so de la típica guitarra flamenca.