En el capítol anterior, el conseller de la cosa estava més que retgirat amb el flicot que tenia damunt la taula: escanyar la llengua que fa 800 anys que rallen a les Illes Tropicals per fer content l’altre partit seu, el que no governa però sí que comanda; o fer veure que no l’escanya per por de perdre els votants seus que conserven la dignitat dels seus orígens, que encara n’hi queden.
Era una decisió difícil, perquè sense l’estaló de l’altre partit seu, podia perdre el govern. I sense els votants, podia perdre les eleccions que vindran. Com ja li va succeir a un col·lega seu que, per més inri, després de la desfeta va canviar de partit per poder continuar remenant.
Sort que l’assessor tenia solucions per a tot, que per açò el paguen, i li va proposar la jugada mestra que, si llegim la premsa, és evident que el nostro conseller ha seguit: dir que sí i que no i que farà i no farà. I qui dia passa any empeny.
Clar que l’assessor la sap molt llarga i coneix molt bé l’entorn del conseller i els seus amigots. Així és que, a més a més d’escanyar i no escanyar la llengua, li va recomanar que passés de normes i autoritzàs com més obra immobiliària millor i com més turistes més contents els quatre que amb l’excés es fan rics.
Però açò que semblava tan bo de fer, perquè és marca de la casa, ara també se li està fent costerut. Ens ho explica l’espia, que si aquell dia anava disfressat de becari de l’altre partit del conseller, avui s’ha vestit de turista francès. I com que tothom ha pensat que qualque cosa compraria, o una finca o unes quantes, només dir «oui», ja li han obert les portes de la conselleria.
- Ai Juan Pelayo -va dir el conseller al seu assessor-, me pens que no me bastarà amb es consells que me vas donar. Amb això de sa llengo no he deixat content ningú i ‘lo’ des turisme..., hi ha molta renou as carrer. Com si ja n’hi començàs a haver molts que troben que n’hi ha massa...
- I en tenen motiu -va intervenir na Nataixa, que s’hi va llançar com una fura-. Avui ho sap tothom que com més turisme, més misèria. Miri a Canàries com es queixen. I aquí, que de ser sa primera regió econòmica hem passat a ser sa que fa dotze o tretze.
- Sí, és ver que a aquestes Illes Tropicals cada vegada hi ha més pobres -va començar l’assessor, per semblar sincer-, però miri es nostros amics, cada dia són més rics. És es gran secret des turisme, sous baixos i beneficis alts...
- Tens rahón -va respondre el conseller fent capades- És mel per als inversors-especuladors. Però així i tot, qualque cosa haurem de dir per fer callar es poble.
- Clar, conseller -va respondre a l’acte l’assessor-. Ha de fer igual com en es tema de sa llengo. Donar-los la rahón i dir que ja hi comença a haver massa turistes i que s’hauria de fer qualque cosa, però no faci res. Potser un estudi.
- Així què? -es va tornar a interferir na Nataixa-. Vol continuar important mà d’obra barata i exportant gent jove preparada? Si invertissin tant en atraure empreses com en atraure turistes, potser la cosa canviaria.
- Però què dius, Nataixa? -va cridar el conseller-. Mai no mos disgustaríem amb ets hotelers i es grans constructors... Són es nostros benefactors!
- Dic que es joves d’aquestes illes ja no tenen dret ni a tenir casa -va respondre na Nataixa, que avui estava molt guerrera-. O és que vostè no sap com han arribat a pujar es lloguers o quant costa un piset de merda? Tot a preu de turista i d’inversor. I entre turistes i gent que ve a viure des turisme, ets hospital saturats i es serveis que no donen abast.
- Mem -va exclamar el conseller-, que jo som aquí per governar i no per perdre es temps amb aquestes beneiteries. Avam, Juan Pelayo, quines notícies tenim de s’Illa del Nord? Com li va as president nostro, que mai no me’n record de què és de nom?
- Molt bones notícies, conseller -va respondre l’assessor mentre llegia el ‘parte’ del capvespre del dia abans. Allà, que per culpa des governs anteriors, tot estava massa controlat, ja estan fent mèrits per tenir-ho tan empantanegat com noltros.
- Explica, explica -va dir el conseller, que era evident que s’havia animat.
- Es compren finques a bon ritme i diven que aquest estiu l’arribada de turistes serà espectacular. Si ja rallen d’ampliar s’aeroport i tot. Es preus de ses cases pugen i pugen, i iniciatives per frenar la cosa, zero. Ni s’arribada de cotxos ni sa de personal. Això sí, diven que encarregaran estudis per veure com va.
- Bono, ja veig que de cada dia milloren. Prest seran com noltros -va dir satisfet el conseller-. M’has de recordar que li enviï una panada ben grossa de porcella negra, a aquest al·lot.
