Turisme sostenible: un oxímoron

El divendres passat a l'Ateneu es va celebrar una taula rodona, sota el títol ‘Menorca cap on camina?' organitzada pel Cercle d'Economia a on hi van participar tres periodistes:

Sebastià Rotger, Miquel Àngel Limón i Josep Pons Fraga. Aquest darrer va assegurar que el 87 per cent de l'economia de Menorca depèn del turisme. I al final de la taula ens va preguntar als assistents si Menorca anava bé.

El sentit comú sempre ha recomanat no posar tots els ous en el mateix paner, veritat? No els hi sembla una aberració que la nostra economia estigui subjugada a una indústria turística massiva que implica un transport altament contaminant de visitants i dels aliments per mantenir-los, esgotament dels aqüífers i deteriorament del territori, a més de la difícil gestió de residus i matèria fecal.

I per un altre costat la producció d'aliments frescos damunt l'Illa només és del 15% els quals necessitem nosaltres els residents. No és també una aberració?

No, no anem bé, Sr. Pons Fraga.

El sentit comú ens dicta que cal apostar per la soberania alimentària i una economia local molt més diversificada, veritat?

Tal vegada un turisme més de proximitat, en allotjaments més modestos, amb una mobilitat menys contaminant i llargues estades podria arribar a ser més sostenible, però el turisme frenètic actual és clarament insostenible.

I si aprenguéssim a anar més a poc a poc…?