Fins fa uns anys, era habitual trobar botigues de la Rambla de Barcelona o als voltants de la Sagrada Família, venent barrets mexicans. Era un souvenir que s’identificava amb la cultura local i que el turista s’enduia amb devoció. L’any 2010, coincidint amb la prohibició de les corregudes de toros a Catalunya, l’Ajuntament va sol·licitar als negocis que deixessin de vendre, entre d’altres productes, aquests capells, que res tenien a veure amb la ciutat.
El Govern balear, a través de la seva Conselleria d’Agricultura, s’ha decidit a definir per llei què vol dir ser producte local amb l’objectiu de posar una mica d’ordre al desori que tenim muntat amb el quilòmetre zero i la picaresca que se’n fa de tot plegat. La veritat és que és una molt bona noticia que en l’àmbit dels productes agroalimentaris, es vulgui deixar de fer trampes al solitari d’una vegada per totes.
L’altre dia, el periodista Jaume Perelló, feia una reflexió molt interessant en un article a l’«Ara Balears» sobre el tema perquè no és fàcil trobar la frontera en el que s’ha de considerar local o no. La modificació de la Llei Agrària segurament ajudi a fer-ho possible amb l’establiment de paràmetres i percentatges que en determinin l’origen, tot i que estic segur, generarà tensions i debats per englobar les diferents realitats que existeixen avui dia. M’imagino temes candents en boca de tothom com la sobrassada o les ensaïmades en proporció a la carn de porc local que realment caldria per tanta producció, per posar l’exemple de la matèria prima emprada amb productes, que per altra banda, porten una IGP incorporada. En qualsevol cas, la decisió del conseller Simonet per fer una llei que ho clarifiqui és molt convenient i encertada.
