El pacte entre PP i Vox, segona part

Adolfo Vilafranca va comparèixer al seu dia per explicar que havia cessat la seva sòcia per la paràlisi del departament que havia de gestionar i va qualificar la situació d'insostenible. El vodevil, però, havia començat setmanes abans amb tot un llistat de despropòsits que De Medrano va protagonitzar amb el seu director insular. Quatre mesos van ser suficients per demostrar que la consellera de Vox s'havia convertit en un llast per a l'equip de govern.

Noticias relacionadas

Limitar no és ofegar

Más noticias relacionadas

Tornar-li a donar responsabilitats de gestió després del que va passar seria un descrèdit per al president i una prova de debilitat que el perseguiria la resta del mandat. Per açò la negociació se centra ara a trobar per a Maite de Medrano una sortida personal que no passi per donar-li competències, encara que sí retribucions, i fer gestos per acontentar el votant de Vox en matèries com el català, les polítiques d'igualtat, immigració o cooperació internacional.

Té raó Vilafranca quan diu que a Vox li falta aterrar a la realitat menorquina i que, abans d'exigir res, hauria de resoldre la crisi interna que té el partit sense interlocutor a l'Illa. La llàstima és que sigui l'única carta que està disposat a jugar el PP. Perquè les rivalitats nacionals i les consignes de partit passen per damunt dels interessos dels menorquins. El mateix que passa amb el PSOE. Els dos principals partits del país s'han posat voluntàriament en mans dels extrems, enterren el consens i aixequen murs.