Assegut davant del televisor, contemplo amb estupor un magnífic reportatge sobre l’opció política que han adoptat algunes esglésies evangèliques a l'estat d'Iowa, exemplificada per un pastor i els seus feligresos, amb motiu de les eleccions primàries del Partit Republicà per elegir el seu candidat a la presidència dels Estats Units.
A diferència d'ara, que les ha guanyades de manera absoluta, l’any 2016 Donald Trump les va perdre, però la derrota no va ser un obstacle perquè guanyés la nominació i, després, la presidència. Aquest any, ha començat guanyant, i tots sabem que, si torna a la Casa Blanca, tindrà, entre d’altres, el suport de Putin, que veuria aplanat el seu camí a Ucraïna, i el de Netanyahu, perquè Trump és considerat el més pro-jueu de tots els candidats. Alhora, la seva victòria provocaria pànic a la Unió Europea i també a l'OTAN, organització que, no ho oblidem, ja va amenaçar amb abandonar-la.
Però l'estupor em va venir per les manifestacions del pastor i dels seus feligresos que, sense dubtar-ho gens, comparaven Trump amb Jesucrist, i els seus múltiples processaments judicial amb la persecució que va patir Jesús a mans dels prohoms jueus del Sanedrí. Tots els entrevistats parlaven amb un gran convenciment. En realitat, veneraven Trump com es venera un sant, com un home que els pot salvar no ja de la tirania de Roma sinó, i bàsicament, de la que, segons ells, els provoca la immigració, que consideren la causa de gairebé tots els seus mals.
Al reportatge no vaig escoltar ni una referència a les més de 30.000 mentides que se li han comptabilitzat de la seva etapa presidencial dites des de la Casa Blanca, ni una mínima reprovació per haver propagat la teoria falsa del frau electoral, ni per haver encoratjat la turba a assaltar el Capitoli el 6 de gener de 2021. Tot era un cant al ‘sant vencedor’.
Dit això, i veient que el tema de la immigració era clau en els arguments esgrimits pels votants d’Iowa, he intentat informar-me de quina és la política que Trump projecta en aquest camp si aconsegueix tornar a la Casa Blanca. I el resultat de la investigació em permet destacar, sintèticament, les propostes següents:
Mesures Frontereres: Trump vol reinstaurar la prohibició d'entrada a persones de certes nacions de majoria musulmana i reactivar la normativa que permetia rebutjar sol·licituds d'asil, basant-se en l’afirmació que duen malalties infeccioses. A més, planeja deportar milions de persones cada any, utilitzant procediments accelerats i reassignant a aquesta tasca agents federals, policies municipals i efectius de la Guardia Nacional.
Ampliació de Campaments de Detenció i Pressupost Militar Redirigit: Amb l'objectiu d'accelerar les deportacions massives, Trump proposa la construcció d'immensos campaments per detenir persones mentre els seus casos són processats. I per finançar aquestes mesures, planeja redirigir fons del pressupost militar, desencadenant així una reacció negativa tant a nivell logístic com diplomàtic.
Agenda Migratòria àmplia i radical per al 2025: Trump i els seus assessors delineen la cancel·lació de visats per a estudiants estrangers involucrats en manifestacions contra Israel, la revocació de l'estatus de protecció temporal, la investigació de visats especials per afganesos i l'abolició de la ciutadania per naixement a fills de pares sense permís legal.
Deportacions Massives i Canvis Legals Substancials: Per superar obstacles legals, planeja afavorir la deportació sumària invocant la Llei d'Enemics Estrangers de 1798. També contempla fer reviure la polèmica separació de les famílies.
Per dur a terme el seu programa antiimigratori, Trump propugna arribar a acords amb països per col·laborar en les mesures restrictives i la suspensió del programa de refugiats. No hi ha dubte, per tant, que la magnitud d'aquestes mesures podria desencadenar conseqüències significatives en termes econòmics i diplomàtics.
En resum, l'agenda migratòria proposada per Trump per a un possible segon mandat representa una repressió sense precedents que abastaria des de polítiques frontereres fins a canvis legals substancials. Tanmateix, el futur d'aquestes propostes dependrà no només de la seva implementació logística (si guanya), sinó també de la resistència que trobin en els tribunals i en l'opinió pública.
Resumida ja la política de Trump en matèria migratòria, hauria d'acabar aquí el meu article setmanal per no agafar-me els dits, però en haver tret a col·lació aquest tema, no puc menys que mostrar una certa inquietud davant l'acord (de moment difús i confús) sobre la transferència de les polítiques d'immigració que el Govern de Sánchez ha promès a Junts a canvi de la seva abstenció per consolidar els decrets que va presentar la setmana passada al Congrés dels Diputats.
I em susciten aquesta inquietud dos motius: un constitucional i un altre polític. El primer deriva de l'article 149.1.2º CE que atorga a l'Estat (no a les Comunitats autònomes) la competència exclusiva en matèria de «Nacionalitat, immigració, emigració, estrangeria i dret d’asil», tot i que l’article 150.2 contempla la possibilitat de transferir aquestes competències mitjançant una Llei Orgànica, que —com sap el lector— exigeix la majoria absoluta de vots al Congrés. Res, doncs, s'ha trencat avui ni s’ha de trencar necessàriament, però no deixa de ser com a mínim preocupant aquest interès de Junts (no d’Esquerra) per ostentar una «competència integral» en matèria d'immigració quan, a nivell europeu, s’està caminant en sentit contrari, cedint els Estats part d’aquestes competències a les institucions comunitàries.
El segon motiu, el polític, deriva dels moviments de caire xenòfob que en algun lloc de Catalunya (concretament a Ripoll) van donar la victòria (amb el suport indirecte de Junts) a la candidatura d’Aliança Catalana, de Sílvia Orriols. Però més enllà de Ripoll, és també a d’altres ajuntaments on s’estén la xenofòbia de manera subreptícia dificultant l’accés dels emigrants al padró municipal, com han denunciat la Federació d’Entitats Catalanes d’Acció Social, la Coordinadora Obrim Fronteres, la Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya i les Sindicatures de Greuges locals. I com tots sabem molt bé, l’empadronament és la clau per accedir a l’atenció sanitària, l’escolarització, els ajuts socials i la regulació administrativa dels immigrants.
La preocupació neix, per tant, del fet que és molt difícil deixar de tenir en compte una realitat que ha apuntat Antoni Puigverd a «La Vanguardia», quan, en un to claríssim de denúncia, ha dit que «potser per superar el carreró sense sortida, ara Junts fa èmfasi en el fet migratori. Ja fa mesos que la via ripollesa s'ha convertit en un pol d'atracció per als sectors més amargats pel final decebedor del procés. A les xarxes, els agitadors independentistes assenyalen els nouvinguts. Els acusen de la inseguretat i de la pèrdua de pes específic de la llengua catalana».
Òbviament, no puc prejutjar què cerca Junts demanant aquestes competències exclusives de l’Estat, però convé estar atents a la futura llei orgànica de transferències perquè la qüestió no deixa de ser preocupant.
