Sovint identifiquem els serveis amb l’economia del lowcost, de l’escàs valor afegit entre el cost i el preu, o del marge minvant. Ens referim sovint a transaccions impersonals, a moviments d’una mercaderia i, genèricament, als serveis de treballadors d’una sola interacció. La reputació, certament, de qui els presta pot comptar, però són transaccions molt tocades per la competència en preus. William Baumol, economista del segle passat, identificava serveis intensius en treball amb baixa productivitat, i així amb uns costos unitaris creixents. En conseqüència, falta d’apalancar-ne la demanda, tendirien a desaparèixer del mercat. O es subvencionava el cost, com passa amb els serveis públics culturals, o s’esfumarien de l’interès dels ciutadans degut als seus preus prohibitius. Els nostres padrins s’afaitaven a barberies, nosaltres amb maquinetes d’un sol ús, i amb aparells elèctrics es tallen avui els cabells a molts infants. La interacció del perruquer o del cambrer amb el client, si fa no fa, sempre és la mateixa. O busquem alguna cosa addicional en entrar al bar o acabarem fent cafè a casa, vist el que costa ja el tallat.
Consells amb valor afegit: a l’educació, a la sanitat
21/11/23 4:01
También en Opinión
- El caso de un restaurante de Maó: «No podemos servir cenas porque no hemos encontrado personal»
- La frase más repetida esta temporada turística en Menorca: «Más gente, pero menos gasto»
- Un accidente con tres heridos obliga a cortar la carretera general durante dos horas
- Estas son las playas de Menorca que desaparecerán a finales de siglo
- Estos son los estudiantes de Menorca con mejores notas en la Selectividad: ¿qué estudiarán?