Cercar culpables fàcils per identificar-los com l'origen dels problemes que patim és una pràctica molt antiga, que encara exercim de manera habitual en els temps que corren. Desconfiar de les respostes senzilles als problemes complexos sol ser recomanable per evitar manipulacions, però sobretot, per evitar pèrdues de temps i d'energia.
Ja algunes comunitats antigues empraven una figura on es poguessin abocar els prejudicis, les frustracions o les pors col·lectives. A l'Orient Mitjà agafaven un exemplar de cabre mascle, un boc, i després dels corresponents conjurs, l'abandonaven enmig del desert, perquè aquell pobre -i innocent, i indefens- animal, purifiqués amb el seu sofriment fins la mort, els mals que aquells humans havien decidit carregar-li a l'esquena.
Aquest símil de catarsi col·lectiva, també s'aplica, com és ben sabut, no només sobre animals (quantes òlibes precioses no han caigut víctimes de tirs perquè donaven «mala sort»?), sinó sobre altres humans, amb un ventall enorme de potencials destinataris.
A Menorca patim un encariment brutal dels habitatges, un problema que també es dona a grans ciutats i a altres zones de costa. De qui és la culpa?
Combinam titulars de turisme de motxilla o d'una invasió de caravanes (que es sol associar a turisme de baix poder adquisitiu) amb l'increment dels vols en jet privat o la presència de megaiots de megarics. A qui cal assenyalar?
S'està donant un constant canvi de propietats en casats del sòl rústic, que inclouen també modificacions en la gestió agrària de les finques. Per què es venen? Per què es compren?
Tot junt, mostra una amalgama de problemàtiques, de diferents nivells de dificultat. I si de veritat es vol abordar, cal passar del titular fàcil al busseig dins de la mixtura. I aquí es troben matisos que agafen importància.
Hi ha propietaris menorquins que tota la vida han intentat especular amb el seu territori. Ens podem consolar amb allò tan suat de «són especuladors, però són els nostres especuladors». Hi ha nous propietaris, forans i estrangers, que mostren un compromís molt més alt amb l'ús racional dels recursos, la viabilitat agrària respectuosa i la conservació de l'Illa. També n'hi ha, de fora o no, que compren i venen, o fan lloguer turístic sistemàtic i no declarat, acumulen diners i els envien a paradisos fiscals. La diferència no rau en el llinatge, sinó en el comportament.
Hi ha qui diu que a Menorca creix el volum de moviments de jets privats perquè tenim galeries d'art o perquè som Reserva de Biosfera (com si haguem de pagar una penitència per haver conservat l'Illa). L'any passat, a Menorca es van registrar unes 2.000 operacions d'aquesta aviació de luxe a Menorca, mentre que a Eivissa van ser 15.300, sense ser Reserva ni tenir galeries de referència.
No descartem que la desigualtat en el repartiment dels guanys, que ja fa molts anys que s'agreuja, estigui creant més rics (també més pobres) que conquereixen noves terres. O que el nostre entorn geopolític sigui més favorable que, per exemple, l'inestable nord d'Àfrica, on residia una part dels que ara venen aquí.
Ens podem conhortar, tal vegada, d'un millor gust dels nostres rics. Aquí venen sense que haguem apostat per una oferta de casinos, discoteques ni cases de cites.
El turisme de caravana ha crescut especialment des de la covid. Però també hi ha molt de vehicle gran que funciona com habitatge de gent local i, especialment, de treballadors de temporada. Degut al preu inflat de les residències habituals.
Amb tot, l'esport nacional és donar la culpa als polítics. Son el nostre boc expiatori actual. Per algunes ideologies, ja va bé aquesta tendència, perquè ajuda a carregar-se l'estament públic, que és un dels objectius per avançar en privatitzacions, desregulacions i campi qui pugui.
Cercar tercers per abocar-los les culpes sol combinar bé amb trobar excuses per no assumir cap compromís personal. Si hi ha jets privats, jo per què he d'estalviar combustible? Si hi ha jardins amb gespa, per què he tenir cura de l'aigua?
La massa turística és certament gran i concentrada en els mesos d'estiu. Però ens oblidam sovint que la població resident s'ha duplicat en els darrers 50 anys i hi som durant 12 mesos. La nostra actitud suma molt.
Bona part dels problemes que tenim es poden mitigar amb regulacions, que d'altres països gens bolivarians controlen sense complexes. El compromís d'una part significativa de la població resident, en termes personals i en la gestió col·lectiva, és clau per a poder redirigir el futur immediat.
