És habitual que, quan es produeix un canvi de govern, es faci el discurs d'abandonar els criteris polítics (que empraven sempre els anteriors governants) per passar a emprar «criteris tècnics». Es tracta d'una contorsió lingüística per fer veure que una formació política, que s'ha presentat a unes eleccions polítiques i amb un programa polític, ara no farà política.
L'adjectiu que s'aplica als criteris que s'anuncien, és com aquells missatges que justifiquen les guerres en termes de portar al país invadit la llibertat, la justícia o el Déu vertader, en tost de reconèixer que es volen explotar recursos naturals, emprar mà d'obra barata o usar el territori amb finalitats geoestratègiques.
Un dels primers casos concrets on s'anuncia que es volen implementar aquests nous patrons tècnics és en el cas del polèmic pont de Rafal Rubí.
Val a recordar que el pont a mig construir que es situa vora el jaciment arqueològic del mateix nom, parteix d'un projecte d'intervenció a la carretera que es va escollir el març del 2012 d'entre 16 projectes presentats. El projecte guanyador, triat per avaluació tècnica, no incorporava (atenció) cap enllaç a doble nivell.
Va ser després, per qüestions d'equilibris polítics dins el propi partit que governava al Consell (el Partit Popular presidit per Tadeo) que es van incorporar 4 enllaços a doble nivell, les conegudes com macro rotondes. Això va encetar una controvèrsia important.
No és fàcil entendre que el pont no s'hagi esbocat en vuit anys de govern progressista, però s'ha recollit molt d'argumentari tècnic per tirar-lo. Esgrimir ara qüestions de seguretat per alçar 5 metres tota la carretera en aquell tram, és un exercici que no té consistència. El creuer necessita una millora, però es disposa de diferents alternatives molt manco impactants. No oblidem que tenim les carreteres estadísticament més segures de les Balears.
El tram entre Ferreries i Ciutadella s'ha remodelat completament, sense rotondes de doble nivell, amb el mateix equip d'enginyers que en el cas de Maó-Alaior. Queda clar, idò, que la discussió no és tècnica.
Una cosa similar passa amb el problema de la massificació nàutica, que s'està donant a Menorca des de fa uns anys. Qualsevol limitació, es diu, s'haurà de fer amb criteris tècnics.
Idò bé. Per poder tramitar el Pla General de Ports de les Balears, es va redactar un estudi de capacitat de càrrega nàutica en 2019, fet per un organisme científic, que va calcular l'espai disponible a les diferents cales i platges i així definir quantes embarcacions poden haver-hi fondejades o amarrades a la vegada.
Val a dir que es tracta d'un estudi que, pel cas de Menorca, va considerar que totes les barques eren de tipologia petita (menors de 10 metres). Basta fer una volta pels ports de l'illa per veure quantes naus hi ha que superen àmpliament aquesta dimensió. Si qualcú creu que n'hi cabrien més que les que diu l'estudi, va errat. En realitat, n'hi cabrien manco.
Així i tot, quan es compara la xifra resultant amb el reportatge fotogràfic aeri que va encarregar el Consell Insular en 2010, es comprova que, fa una dècada, la nostra illa ja superava la càrrega nàutica que marca com a màxima l'estudi de 2019. Els criteris tècnics, idò, adverteixen que hi ha un excés de barques a Menorca. No té gaire sentit continuar programant ampliacions i noves infraestructures per afegir-ne més.
Fa unes setmanes s'ha publicat un estudi sobre la mortalitat de persones lligades al canvi climàtic. 29 morts es vinculen a Menorca amb les altes temperatures registrades en 2022 i que s'estan fent habituals.
29 falliments. Podem pensar per un moment, els titulars que s'estarien generant si amb un any es registràs només la meitat d'aquests decessos a les carreteres menorquines? En menjaríem i en soparíem cada dia.
Quines mesures es prendran davant aquesta crisi climàtica galopant? Com anirem baixant la nostra dependència dels combustibles fòssils (que és l'origen del problema)? Com ens adaptarem a les noves condicions del clima?
Ampliarem el transport públic? Incrementarem l'ombra a les ciutats? Recuperarem l'aprofitament d'aigües pluvials? Fomentarem l'aïllament dels edificis existents?
Recuperarem varietats agrícoles resistents a sequeres? Apostarem per cultius combinats amb arbres? Fomentarem les comunitats energètiques? Canviarem l'objectiu del creixement per l'objectiu de la resiliència?
La feina tècnica de tot això ja està feta. Dictàmens, processos participatius, informes, tramitacions, normatives... Ara es necessita iniciativa ciutadana i institucional. Per dur-ho a la pràctica, no per tornar a començar de zero.
