TW

Una obvietat: els menorquins talaiòtics no tenien televisor, ni ipad, ni mòbil. Com que no podien estar passius davant d'una pantalla s'havien de dedicar a coses importants, essencialment a sobreviure. Avui, l'espectacle ens envolta. El món global s'ha fet proper a través de la tecnologia i els humans, els hereus dels talaiòtics, som principalment espectadors d'un show permanent, com ha estat aquesta campanya electoral, o com ho són cada vegada més els informatius de televisió, fins i tot quan mostren la guerra, l'enfonsament d'una pastera, un desastre natural o una llarga sèrie de succeïts, que permeten comprovar que hi ha molta gent que està pitjor que nosaltres i així poder relaxar-nos tombats al sofà. El debat que passarà a la història de la (in)comunicació entre Sánchez i Feijóo és un exemple excel·lent. Quina importància té que no aportassin ni una proposta per millorar el país, quan el show va ser esplèndid?

Noticias relacionadas

Però hi ha espectacles que ho són de veritat. Menorca està plena d'oportunitats a l'estiu per descobrir-los. En voldria destacar un d'impressionant. La representació d'«Hakuna Matata» as Mercadal. Sens dubte un del actes més destacats d'enguany. 200 músics, actors i cantants a l'escenari, 5.000 persones de públic en només dues representacions. Una qualitat excepcional de la posada en escena. I tot aquest èxit l'han aconseguit els membres de la Banda de Música des Mercadal, dirigits per Litus Arguimbau, i Moments a cor, amb Elsa Perches. Podríem relacionar algunes de les claus de l'èxit: implicació personal, integració en un grup, compartir un projecte, assajar molt per arribar a la qualitat òptima, acceptar les limitacions i treballar per superar-les, reconèixer que el que importa és el resultat i saber que la il·lusió d'una aventura com la d'«El rei lleó» s'acaba en dos dies i després s'ha de tornar a començar amb una nova obra.

Comparin els espectacles i diguin per quin pagarien una entrada.